LA VEU

Un relat de: Janes XVII
La inspiració té aquestes coses.
Amb el fred matiner ja espolsat i amb les escorrialles del febrer que es barallen per un dia menys, em parla la veu amiga de la nit, escapada del rellotge, d’amistat, de paraules i de cultura, de records i sentiments, entre el dringar de tasses i culleretes en un espai a la ciutat vestit amb els colors de la taronja mecànica, em diu. I em parla, com tantes vegades, dels llibres que omplen la vida i abasteixen el cervell. Dels llibres que passegen pels viaranys de la història, la de la veu i la dels altres, la de tots. El punt de llibre es transfigura en un punt o apunt a rememorar, a compartir, a marxar del camí de la conversa per anar als indrets de més enllà i després tornar. Mentre l’apuntador embadalit, que soc jo lluny del teatre, bolígraf en mà, omple fulls de blanc immaculat per seguir la pista a la intensitat de l’epístola del moment. Retrobo l’escriptura manual amb la lletra que m’és familiar mentre escolto absort les dissertacions de coneixença que m’admiren. Traspasso els mots a les imatges que hi tinc als calaixos de la memòria i flueixo pels diumenges als Encants Vells amb el pare, mentre la mare feineja a la llar. Puc tocar, com si fos avui, les fustes velles i atrotinades del mercat de Sant Antoni a la recerca de cromos, llibres i llibrets i a mi també em marxa el record adscrit cap a un petit llibreter al carrer Sant Lluís. Deu ser que els sants s’apleguen a l’entorn de la literatura.
La veu em parla de la novel·la negra d’en Fuster, que allunyat del pessebre va marcar el meu jovent i va robar pel títol la dita perpètua a casa. El murmuri de la veu pausada, parla i parla i la tinta llisca damunt el paper que s’acaba. M’encén llumenetes reconegudes i m’il·lustra amb noms desconeguts que em provoquen la descoberta i m’endinso en l’aprenentatge assedegat. La veu és aquella botiga d’intercanvi, en un món de fantasia, on hi puc trobar música de fons, lletres ben arrenglerades, països llunyans, geografies d’arreu, noms propis amb arrels, dades, dates i dubtes, lligams de tota mena i sense nusos, projectes d’il·lusió, altres vides paral·leles i tot, tot plegat, pel mòdic preu de l’amistat.
I l’epitafi diu, -Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.

Comentaris

  • Transportat[Ofensiu]
    llpages | 07-06-2023 | Valoració: 10

    Llibres i records, un tàndem que m'ha atret sempre i que tan bé queda reflectit en aquest text. M'he sentit transportat al mercat de Sant Antoni dels diumenges, quan els llibres vells en són els protagonistes, m'hi he tornat a veure de quan era una criatura. Excel·lent mirall d'un espai i un temps que, vulguem o no, també ha anat evolucionant. Bona feina!