LA VENJAÇA ÉS UN PLAT QUE ES MENJA FRED.

 L’estiu havia estat llarg i asfixiant a les terres d’Iran. El cel, esquerdat pels crits dels míssils i el foc, havia vist com la ciutat es convertien  en un mosaic de runa i dolor. Els bombardejos, orquestrats per la coalició jueva i nord-americana, havien deixat una ferida profunda, no només en els edificis, sinó en l’ànima d’un poble sencer. Les pèrdues humanes es comptaven per  centenars de milers, i la ràbia, com una llavor amarga, germinava en silenci.

la venjança, com  sabien els savis, és un plat que es menja fred.

Quan les fulles van començar a caure i la memòria dels atacs s’esvaïa entre les rutines de tardor, l’hivern va arribar sense avisar. Va ser llavors, amb els primers freds, que el món va comprovar que  els iranians no havien oblidat ni perdonat .

Una matinada gèlida, mentre Europa encara dormia, una sèrie d’explosions simultànies van sacsejar totes les bases americanes del continent. Els artefactes, d’una potència desconeguda, van convertir les instal·lacions en cràters de foc i ferro. Les pèrdues, tant humanes com materials, van ser devastadores. Els
sistemes informàtics americans, confiats en la seva invulnerabilitat, van caure com un castell de cartes. En qüestió de minuts, els Estats Units es van quedar sense llum, sense gas, sense aigua... i sense veu. 

La notícia va recórrer el món ,  el pitjor  però, estava per venir. Coincidint amb la
pregària del migdia, un silenci sobrenatural va caure sobre Washington. De sobte, la Casa Blanca i el Pentàgon van desaparèixer, engolits per una força invisible i implacable.

Imatge de la casa blanca desprès de l’incendi del  24 d’agost de 1814.

Imatge abans de la destrucció per l’Iran

Ningú entenia res. El món, atònit, va assistir a la caiguda dels gegants, mentre els ecos de la venjança ressonaven a través dels continents.

I així, quan ningú ho esperava, la història va recordar a tothom que fins i tot el poder més gran pot ser doblegat pel fred de la venjança.

El futur per a Occident  va  esdevenir fosc. El diccionari de la llengua anglesa incorporava trump com un dels sinònims de bocamoll.