LA TROBALLA

Un relat de: Identitat Inedita
LA TROBALLA
I Mira!, m'has caigut del cel
com una pluja molt fina
que va calant poc a poc;
que t'envaeix i t’intima.

Pluja que et fa mes suaus
aquest moments de dolor,
que es converteix en ruixats
que es confonen amb el plor.

Es quan l'esma se’ns 'acaba
i penses que l'has perdut,
que apareix una rialla
que omple l'espai de llum
TU
Crec que t'estava esperant.
L'espera m'ha dut fatiga.
He hagut d’emmalaltir
per trobar una nova amiga.
Es que estic a l'hospital
infectada de pneumònia.
No hi hauria pitjor mal
si l'hagués de passar sola.
Però aquest no és el cas
jo em sento molt segura
tinc la ferma companyia
Del qui sempre em té cura

Així que tinc escalfor,
en tinc tothora i força
I em consola en moments
de defallença i angoixa

Però va i arribes tu

I ho fas recomanada
per una gent que estimen;
i allà som presentades
i aprofitem els moments.
I em regales dos llibres,
I els acullo amb deler,
dedicats i amb signatura:
ben segur que els llegiré

I em portes un coixí.
Es tan dur com una pedra.
però això no t'ho he de dir,
no sóc així de maldestra

Però jo vull escalfor,
còmplice en la revolta.
I això m'ho has de donar tu
sempre tan ferma i resolta

Els moments son molt difícils,
hem de ser molts a lluitar.
Una nova mà amb empenta
mai no ens haurà de sobrar.

La veu et surt molt fluixet
gairebé com un sospir
amb el cap vaig fent que sí
el cert és, no sento res.
Amb la veu dic: repeteix.

Per això sorprèn de sobte
un estirabot sincer
M'agafa desprevinguda
I ara jo no sé què fer.
Ja m'hi estic acostumant
Passem del nervi a la calma
De la calma a la disbauxa
De la muntanya a la plana.

I M'agrada quan t'enfiles
I dius fills de puta!, que en són.
llavors la veu no refila.
La veu, esdevé tro
Perquè tot es més distès
que amb els vincles de sang.
Vols dit que la he ofès?
Vols dir que n'hi ha per tant?

La relació amb tu es mes fàcil
tot riure, parlar, anar fent
I també explicar històries
I perquè no sentiments?

Es que ets molt divertida.
I contradictòria a l'hora.
I t'entregues a la vida
en silenci i amb cridòria

Viure amb tu no deu ser fàcil.
Difícil seguir el teu pas.
Amb silueta tan fràgil
crec que manes allà on vas.

Saps que m'agrada de tu?
Aquest cabells embullats
Aquests tipus d’estilistes
Que jo sempre he envejat

Que no necessita pinta
Però si reüllar el mirall
I Au, va! no dissimulis
que jo sé que t'hi has mirat

I et vens a acomiadar
I em dius: volo a Bèlgica
I jo no sé que pensar
Només sé que em fas enveja

I a Bèlgica que te’n vas
a omplir- ho tot de groc
tot cridant independència
tot cridant-ho pel broc gros


Com m’agrada aquesta rauxa
Com m'agrada aquest cridar
Com m'agrada la disbauxa
Aquesta no ha de parar

El cap esta per pensar
Això ho poden fer els altres
Nosaltres hem d'alenar
Amb les ales volant altes

Però no sé perquè em sembla
Que deus estar enfeinada
I Quan ja no sé de tu
Crec que em tens oblidada

No creus que en una altra vida
Potser ens havíem trobat
I és per això que ara es fàcil
Encetar aquesta amistat?

Sí, segur que en l'altre vida
vàrem tenir amistat.
I es per això que ara
no em pots abandonar

Vinga! Dona! això no ho facis
ara que ens hem retrobat!
Per això et dic amiga,
enviem algun whatsupp!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

94 Relats

140 Comentaris

9048 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.