Cercador
La tecla del JO
Un relat de: rautortor- Compartir:
La tecla del JO
[Statu quo]
Caminem plegats per camins establerts,
cerimonial diari d’anada i tornada,
de fora endins els pensaments s’adormen,
de dins enfora el silenci s’imposa.
Lletanies de rutina omplen els carrers,
semblants idèntics, posats inamovibles,
res no és diferent, tot és el que sembla.
La música és monòdica, sense cap solo,
veus compassades al ritme adequat.
Qui mana, accepta; qui creu, serà acceptat.
[Rebel·lió]
Què fas mirant allò que no es pot veure?
Què fas tocant allò que és intocable?
Què fas contra corrent sense sortida?
Vull fer possible allò que no ho sembla
fins a trobar, i prémer, la tecla del JO.
Comentaris
-
massa i individuo[Ofensiu]Atlantis | 08-04-2025
Tota la gent igual, com si anéssim uniformats ( la massa?) La recerca del Jo ( l’individuo) .
Bon poema
-
Filosofia[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-04-2025 | Valoració: 10
Això és filosofia pura i de la bona! És el dubte entre el jo i els altres, entre la realitat i el desig, entre la monotonia i la novetat. Raül, sempre és un gran plaer llegir-te! Una abraçada.
Aleix -
Reflexio[Ofensiu]Prou bé | 02-04-2025
Sobre l'alienament de la uniformitat i les possibilitats de sortir-te'n.
Ja no em sorprèn que escriguis tan bé, però segueix el gaudi de llegir-te.
Amb total cordialitat
l´Autor
237 Relats
816 Comentaris
158786 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen