LA SETMANA TRÀGICA

Un relat de: Identitat Inedita
LA SETMANA TRÀGICA 1909
26 de juliol a 2 d’agost
Barcelona crema
El cel de Barcelona és roig. Roig de foc. Sota el cel roig de Barcelona, Barcelona crema.
Les esglésies, cremen.
Els capellans, sotanes enlaire, corren per fugir de la casa del Senyor, de casa seva.
Massa temps de privilegis que ara estan a punt de pagar molt cars.
Els convents cremen.
Les monges, hàbits arrapats a l’entrecuix, corren per preservar allò que havien entregat a Déu el seu Senyor i que ara corria el risc de que se’ls arrabassés sense penediment.
La sang corre cames avall de les dones embarassades: pariran abans, amb dolor i molta sang.
Les barricades trempen.
Els homes tenen el membre erecte com mast de vela en mar tempestuosa.
Altres homes, fora barricades tenen el membre fluix , vinclat pel vent i per la por, com blat a punt de ser segat.
No volen anar a la guerra al Marroc.
No volem anar a la guerra.
No tenim diners per deslliurar-nos-en.
Tenim dona, tenim fills, tenim honor, tenim raó i molta ràbia.
No volem defensar les propietats dels rics a Melilla; no volem que l’església els protegeixi. No cal; ja tenen diners i poder.
Prou protecció als sindicats grocs. Amunt els nostres sindicats obrers.
Som obrers.
Lerroux ens atia.
Cremem tot allò que ens ofega. Mantinguem-nos drets per defensar els nostres drets. Ballem amb els morts.
L’horror campa pels carrers.
L’odi està desfermat.
Ja corren llistes d’aquells edificis que s’han de cremar.
Les consignes: cap capellà viu, cap monja sense violar, corren com la sang.
S’està lluitant a vida o mort.
Les dones, carn de canó de fàbriques, carn de canó dels carrers, s’organitzen per fer barricades, per assaltar botigues de queviures...
Fora les monges que ens han oprimit i vexat els nostres infants amb treballs denigrants... Fora, fora; els carrers han de ser nostres.
De València vingueren que de casa els tragueren.
Les tropes de la Guarnició Barcelonina no volien prendre part en la contesa. Veien la cara de companys i amics allà on ara, deien, hi havia l’enemic.
El dia 2 d’agost tot s’havia acabat.

Comentaris

  • Identitat Inedita | 22-05-2021

    Sí, quan ho havia enviat ja vaig pensar que no era el comentari més adequat. Potser només amb allò de "ara si, ara no" n'hi havia prou. Ja quedava clar el seu dret a decidir.
    Gràcies per valorar-me positivament

  • Em sorprèn...[Ofensiu]
    Homo insciens | 22-05-2021

    ...aquesta manera que tens d'escriure amb frases curtes i fent punt i a part, en aquests relats curts dona un aire, així com a més contundent. Està bé, m'ha agradat.
     
    Per cert, Identitat Inedita, escalfabraguetes no ho és la protagonista de L'amor imaginari, és una paraula despectiva, que penalitza l'expressió sexual lliure de les dones. Ja sé que és broma, però em sento amb l'obligació de contradir-te!!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 20-05-2021

    Moltíssimes gràcies Montserrat. Si vols pots començar amb el primer capítol, quatre, de la pèrdua de les colònies. A veure que et semblen. Ara jo et busco a tu
    Una abraçada

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-05-2021 | Valoració: 10

    M’ ha agradat moltissim. Uns fets que tots sabem però explicats molt i molt be. Et llegire

  • Identitat Inedita | 16-05-2021

    Sí, jo no hi era però m'ho van contar.

  • Tràgica va ser[Ofensiu]
    Proubé | 16-05-2021 | Valoració: 9

    Aconsegueixes fer viure el fet amb tant realisme que esborrona!

  • Identitat Inedita | 15-05-2021

    Atlantis, ja vaig presentar un relat per concurs. La Pèrdua de les Colònies. Hi ha quatre relats amb el mateix títol, el primer que no té número
    Us agraeixo molt a tots dos els comentaris que em feu.
    Una abraçada

  • ben explicat[Ofensiu]
    Atlantis | 15-05-2021

    Ben narrat, narres uns fets amb passió i amb frases curtes. Té força. No sé si es considerarà un relat pel concurs, però està ben explicat.

  • Excel.lent[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-05-2021 | Valoració: 10


    No he trobat una altra paraula per aquest relat.
    Un relat que per sí mateix diu molt sobre la Barcelona que fou tràgica en aquells temps de 1909. Tots volen defensar els drets.
    M'ha agradat moltíssim.
    Salutacions i una abraçada...
    PERLA DE VELLUT

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

111 Relats

288 Comentaris

14878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.