LA SELVA MAI VISTA

Un relat de: Materile

LA SELVA MAIVISTA

A la selva Maivista, hi vivia una comunitat de lleons, lleones, lleonets i lleonetes que s’ho passaven d’allò més bé. Eren com una gran família, ho compartien tot: menjar, alegria, dolor... i els coneixien amb el nom de la comunitat: FELICITAT, perquè eren molt feliços.

A la nit, després de sopar, els agradava reunir-se i parlar dels seus problemes, distribuir-se les tasques per l’endemà i pensar què els farien fer als lleonets per adaptar-los a la vida d’adults; havien de saber defensar-se dels perills dels humans i saber com trobar el menjar i l’aixopluc per sobreviure. Els humans eren molt temibles: uns éssers que duien uns pals molt sorollosos que feien uns trons molt forts que mataven.

Cada nit, abans d’ajaçar-se, tots junts miraven un estel que hi havia al firmament i cantaven la cançó de bona nit. A vegades no ho podien fer perquè plovia o estava núvol, però quan parava la pluja i no hi havia núvols, sortien tots per saludar-lo. Aquest estel es deia AMOR i tots el coneixien, per això l’adoraven tant.

Un dia, va córrer la veu que hi aniria a visitar-los el rei de la selva Maivista. Havia sentit a dir que els lleons d’aquella comunitat eren molt feliços i volia saber com ho feien. El rei es deia ENVEJA. La notícia es va anar escampant gràcies a una girafa anomenada TAFANERA. Aquesta tot ho sabia i, a més, traduïa les notícies als diferents idiomes dels altres animals de la selva.

Un migdia, la gasela AMISTAT va arribar corrent on solien reunir-se algunes lleones per explicar-se el menú del dia, i els va dir esbufegant: “El rei Enveja és al bosquet del costat i d’aquí a poc serà aquí. Amagueu el menjar, té fama d’agafar tot el que vol”. I així va ser: en un tres i no res va arribar el rei amb tot el seu seguici.

--Hola! Sóc el vostre rei i vull saber què és el que us fa tan feliços; segurament és el que mengeu: ensenyeu-m’ho!
Les mares lleones van dir: “Nooooo, no tenim res. I els nostres marits no hi són”. Els soldats del rei Enveja van començar a regirar-ho tot, fins que van trobar alguns ossos d’altres animals, i va dir: “Agafeu tot el que sigui comestible!”. Un soldat va trobar una cosa molt rara feta de troncs i herbes seques i va anar al rei per ensenyar-li-ho. El rei va preguntar per a què servia, i el lleó més petit va dir: “Els nostres pares ho fan servir per caçar altres animals i poder menjar”. El rei va donar l’ordre d’endur-s’ho a la seva cova reial i els digué que hi tornaria perquè li donessin tots els animals caçats.
Van passar algunes llunes i els lleons feliços cada nit demanaven a l’estel Amor que els salvés d’aquell mostre de rei que tenien. I una nit va arribar la girafa Tafanera i els va fer saber que el rei tenia la intenció d’anar-hi al matí següent, que amaguessin tot el que tenien.

A l’endemà, el rei Enveja s’hi va presentar i com que no tenien res, va fer captiu un dels lleonets i els va dir que els el tornarien si li donaven tot el que demanava: que volia que el mantinguessin, i també tots els altres lleons que vivien al territori.

Va passar el temps i aquella comunitat de lleons feliços van deixar de ser-ho. Un dia de molta pluja, que no havien pogut anar a caçar, es va presentar la gasela Amistat i els va dir que ella era molt amiga de l’estel Amor i que, si volien, podia intercedir-hi perquè els ajudés a alliberar-se d’aquell malvat rei.

Una nit, l’estel Amor va demanar l’ajuda dels altres estels i van baixar a la selva de Maivista i van encerclar el rei i les altres comunitats perquè mai més poguessin espoliar la comunitat Felicitat, la qual, amb l’ajuda de la girafa Tafanera i la gasela Amistat, van aconseguir salvar el pobre lleonet que tenia presoner el rei Enveja; i que va ser traslladat per un estel a casa seva. Tots van celebrar el seu retorn, la qual cosa va enfurismar el rei Enveja i les altres comunitats, però l’estel Amor va dir als lleons que no s’amoïnessin que els ajudaria. La girafa Tafanera, complint ordres de l’estel Amor, va cridar tots els altres animals d’altres regnes propers, d’altres selves, perquè ajudessin la comunitat de lleons Felicitat a ser independents, i així ho van fer; una nit, per sorpresa, van declarar-los la guerra. El rei Enveja, quan va veure tots els animals dels altres regnes junts: serps, elefants, panteres, tigres, hipopòtams..., va agafar molta por i els tornà la llibertat.
I va ser així com aquella petita comunitat va recuperar el seu reialme i tornà a ser feliç i pròspera, estimada i respectada per tots.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Un conte deliciós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-05-2012

    Un conte deliciós que m'ha fet passar una estona meravellosa. Escrit amb un amor especial, d'aquells que toca i arriba al lector.
    M'ha encantat visitar aquesta comunitat, Materile!
    Una abraçada,

    Mercè

    PD- Sobre la pregunta que em fas respecte al meu amor especial, molt semblant al teu et diré que el trobaràs en el meu espai amb el títol: "El despertador"

  • un bon conte maite[Ofensiu]
    joandemataro | 11-05-2012 | Valoració: 10

    del qual es poden treure moltes ensenyances per les similituds amb la nostra realitat

    celebro veure que segueixes per aquí
    gràcies per comentar el meu conte dels forats negres
    una abraçadeta
    joan