LA RESTAURADA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ERMENGOL AL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,  en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

M’enviava fotografies de l'església de Sant Ermengol del Pont de Bar, de la
que trobava noticia, que no imatges de la seva restauració :

https://www.diariandorra.ad/noticies/opinio/2013/11/02/sant_ermengol_del_pont_bar_43276_1129.html

https://forum.ad/inauguracio-diumenge-vinent-de-les-obres-de-restauracio-de-la-capella-de-sant-ermengol-a-pont-de-bar/

Patrimoni Gencat la descriu com; església d'una sola nau, entre mitgeres,
capçada a sud-est per un absis semicircular amb volta de quart d'esfera, i
coberta amb una encavallada de fusta que sosté una teulada de doble vessant
reconstruïda amb material modern: maons recoberts a l'exterior per teula
industrial.

 

La nau és molt curta, talment com si hagués estat escapçada en algun moment
indeterminat, impressió que queda reforçada pel fet que la línia de façana no
és perpendicular a l'eix de simetria de la nau, sinó que queda esbiaixat prop
de 45º en relació a aquest.

 

L'interior de la petita església està revestit de guix i pintat. En algun
punt on s'ha desprès part d'aquest revestiment s'entreveu un aparell de
carreuons més o menys desbastats i col·locats ordenadament, però és difícil de
determinar. Hi ha un cor de fusta en alt als peus.

 

L'accés a l'interior de l'església es troba a la façana nord. Es tracta
d'una senzilla façana amb una porta en arc rebaixat, centrada a la mateixa, i
un ull de bou circular en alt. Corona el conjunt un campanar d'espadanya d'un
sol ull. Tot aquest mur es troba arrebossat i emblanquinat.

 

En el seu estat actual és ben poc allò que podem apuntar sobre els orígens
i la història constructiva de l'església de Sant Ermengol del Pont de Bar vell.
No obstant, les irregularitats que presenta en planta, junt amb els indicis que
aporta l'existència d'un absis semicircular, totalment desproporcionat en
relació a les dimensions de la nau, així com la presència d'uns paraments de
carreuons més o menys regulars, ens fa pensar en la possibilitat que l'església
hagués tingut anteriorment unes majors dimensions. El fet d'estar dedicada a
Sant Ermengol i l'indret on es troba ubicada, tan paradigmàtic en relació a la
vida del sant, fa pensar que podria tractar-se d'una construcció romànica.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.

Hi ha per part d’alguns dels que viuen en aquestes terres, el desig de
gestionar DIRECTAMENT els seus assumptes, com ja maldava la II República que va
intentar portar a la pràctica el vell ideal d’apropar l’administració als
ciutadans, i es creaven les vegueries, que havien de substituir les
províncies.  L’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco, ho va fer aturar.

A la dictadura qualsevol acció que pagues semblar, democràtica estava mal
vista.

La democraciola heretava aquest “tret”, i més enllà de les paraules, en
qüestió de descentralització, justícia i democràcia, com es deia ja a l’època
de l’Ermessenda de Valrà “el més calent és a l'aigüera”Ens trobàvem alguna pàgina en la que NOMÉS s’admeten els comentaris polítics
d’un color “determinat”.  Dissortadament
la història de Catalunya només es pot explicar des de l’abús permanent d’aquells
que s’identifiquen amb aquell color. 

El resultat, ben visible arreu de Catalunya i particularment als Pirineus,
es tradueix en desatenció, sanitària, social, pèssimes xarxes de comunicacions,
..., aquesta situació s’ha d’agrair tant als Partits de l’Eix del Mal, com als
Partits que no es treuen Catalunya de la boca.  


Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cuideu-vos, els que tenen el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA
GENT

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6379 Relats

681 Comentaris

4652164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com