LA PETJADA DELS TEMPLERS. EL ROSERET DE PUIG-REIG

Un relat de: Antonio Mora Vergés
A les acaballes del segle X, a Europa hi havia un excés de combatents sense feina; el papa Urbà II, l’any 1095 va reunir un concili a Clermont-Ferrand (Occitània) i va predicar la primera croada cap a Terra Santa, aquesta va ser la manera de proporcionar una sortida digna i honorable a molts nobles i cavallers bel•licosos, als que no va caldre incitar-los massa per fer-los lluitar, el motiu altrament era nobilíssim, alliberar Terra Santa del domini dels infidels.

Guillem de Berguedà, com molts altres nobles i senyors, va cedir el Castell de Puig-Reig juntament amb el seu terme i Fonollet, als Templers en el seu testament de l'any 1187. Fou en aquest segle quan es van construir els tres nivells de muralles pel sector de ponent i de migdia, car el pendent sobre el Llobregat era una defensa natural.

Els templers a Europa van esdevenir experts banquers i comerciants. L'Orde del Temple, sota la Direcció d’un Gran Mestre, quedava fora de la jurisdicció de cap mena d'autoritat civil o eclesiàstica.

L’any 1291, els musulmans conqueriren Sant Joan d'Acre i n'expulsaren els templers, els monjos es replegaren cap a Europa, i la casa de París passà a exercir les funcions de casa mare, que abans havia fet la de Sant Joan d'Acre. Aleshores a l'Orde se li plantejà un greu problema: si la seva missió era protegir els pelegrins a Terra Santa, quina raó de ser li quedava un cop abandonada Terra Santa? Foragitats de Palestina, els templers conservaven les seves cases a Europa, un patrimoni immens i molt ben administrat que generava quantioses rendes.

Felip IV de Franca, malgrat haver alterat la moneda, limitat els beneficis de l'Església, espoliat els jueus, carregat d'impostos la banca llombarda .... anava curt d’armilla, i ho va solucionar amb l’inestimable ajut de Bertran de Got, arquebisbe de Bordeus, escollit Papa , amb el nom de Climent V, i col•laborador fidelíssim en la seva lluita per apoderar-se dels béns dels templers.

Les acusacions formulades foren :

1. Renegar de Crist i escopir a la Creu en la cerimònia d'admissió a l'Orde
2. Intercanviar-se petons obscens en aquesta cerimònia.
3. Ometre les paraules de la Consagració els sacerdots templers quan deien la Missa.
4. Practicar la sodomia (l'homosexualitat)
5. Adorar ídols.
6. Confessar-se mútuament i perdonar els pecats el president del capítol.

El resultat del procés, primer a França i ben aviat per tots els regnes cristians, va la l’anul•lació de l’Ordre, i la confiscació dels seus bens, que en el millor dels casos, passaven sota el control d’altres ‘Ordres més docils i controlables’.

Puig-reig , fou senyorejada pels templers fins a començaments del segle XIV, quan l'Orde fou anul•lat i els dominis de l'antiga Comanda Templera de Puig-reig (que incloïa: el terme del castell, els territoris del Berguedà i les possessions a la Cerdanya) passà a l'Orde de l'Hospital.




Ens sorprenia al Joan Escoda i Prats i a l’Antonio Mora Vergés, quan visitàvem la petita capella del Roseret, el gran plafó templer que hi ha damunt la portalada. Com hi va arribar ?




No donem gaire crèdit a la hipòtesi de l’aprofitament dels antics carreus d'una construcció romànica anterior (potser Sant Andreu de Madrona?) per bastir aquest edifici quan la devoció a la Mare de Déu del Roser s'escampà, al segle XVI. Màxim quan en el millor dels casos, aquesta petita esglesiola pertany al grup de les anomenades ‘Trentines’.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6699 Relats

878 Comentaris

4983641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com