la pèrdua de les Colonies

Un relat de: Identitat Inedita
EL RETORN DEL PERDEDORS

L’alto al foc del 13 d’agost de 1898, va propiciar que el 10 de desembre de 1898 amb el Tractat de París s’establissin les noves relacions entre els dos estats adversaris i enemics en la contesa per tenir la supremacia a les illes.
Els últims reductes de resistència a bord del vaixell Isla de Mindanao capitanejat per Antoni Roldós varen ser torpedinats i incendiats per l’esquadra nord-americana que es va presentar a la badia, per sorpresa, amb quatre creuers blindats.
La Batalla de Cavite va ser l’escenari de tan gran desastre.
Una corruga de cent peus, mil, més de mil, s'arrossega per la coberta a punt d'enfocar la passarel•la de sortida del vaixell.
Per sola de sabates, les plantes dels peus;
A l'esquena un gep, farcellet de sarga amb quatre pertinences: una fotografia, uns calçons de cotó gastat, una llauna de carn; un pal de fusta amb les dents marcades, record d'una cama tallada.
La fam, encastada a les galtes , la misèria, a l'ànima.
Pals que volen ser cames.
Morts entre el vius. Vius sense vida
Un baiard deixarà en terra un cadàver de ningú.
Malaltia ambulant arrossegant desferres humanes amb pell de ferro...
El port gairebé buit; ningú vol rebre els perdedors d’una guerra.
Només alguna mare, alguna esposa amb els braços entomant la seva maternitat. Cap autoritat. Els repatriats estan sols. Ni menjar no tenen. La ciutat se'ls presenta freda d'amor i d'oportunitats.
Són pobres, molt pobres; miraran els pobres amb enveja.
Ni educació havien rebut; tan pobres. Ni llegir ni escriure, molts.
Amb dues mil pessetes s’haurien pogut estalviar el calvari
la por, la desfeta, l‘horror.
Dues mil pessetes només les tenien els rics.
Els fills del rics ni saben que han tornat. Ells tenen una vida que és vida; ells són els qui manen.
Un guàrdia de capitania va prenent les dades dels qui, arrossegant d'esma la poca dignitat que els queda, apareixen a l' últim tram de la rampa.
No calia destinar més efectius... Potser alguns no arribaran ni al moll...

Comentaris

  • Batalla terroritzada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-05-2021 | Valoració: 10

    Una bona descripció d'aquesta batalla, que fou un total desastre, en aquell any de 1898.
    Molt interessant.
    Enhorabona pel teu bon relat.
    Cordialment

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats


    PS

    Ens hauries de dir quin és el títol de relat, ja que el títol principal sembla que és "la pèrdua de les colònies", però dins del cos del relat escrius "El retorn dels perdedors".
    No cal que facis res, ni esborrar el relat, no cal. Sols que ens diguis en un correu quin és el títol real.
    Envia'l a: concursos.arc@gmail.com

  • Interessant[Ofensiu]
    versos_perduts | 02-05-2021 | Valoració: 10

    Una molt nona descripció dels fets i els sentiments dels protagonistes, una desfeta.
    Gracies per recordar- ho.

  • Concurs[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 02-05-2021

    Jo volia que entrés a relats històrics' pel concurs de maig.
    Què no he fet bé?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

90 Relats

124 Comentaris

8091 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.