LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES (4)

Un relat de: Identitat Inedita
EL RETORN DELS PERDEDORS (4)
Un crit ofegat que vol dir, aquí, sisplau!, he tornat! Un crit que no sent ningú.
Defallit, apunt de perdre el poc coneixement que li queda, es deixa caure a terra. La senyora Marta té un batec de menys. El cor li ha fet una aturada. Quelcom està passant que ella intueix però no identifica.
Necessita aire; no vol alarmar ningú. No és la primera vegada que li passa. El senyor doctor, temps ha l’havia visitat i va opinar que era una cosa “funcional”. El cor li veia bé. No calia patir..
El banc de la porxada li faria de reposador.
Un parell de respirades ben fondes i a asserenar-se. Si no té res, no té res. Però espanta, eh!. Són els anys. Potser hauré d’anar delegant...
La nit havia caigut i refredava.
Un mocador de llana per a les espatlles no li seria sobrer.
Ja és a la portalada que aquella hora ja havien tancat amb el forrellat. Al costat hi ha el cancell petit que s’hi va obrir per si de cas calia sortir de nit a guaitar algun soroll no identificat.
I bé, sembla que m’està passant. La mestressa gran està més tranquil•la. I, Oh Déu, què és això estès a terra? És una persona! Va gairebé despullada i amb una sabata sí i una no... No belluga.
Déu ens ajudi. Antònia! Antònia! corre, vina! Avisa l’Amo. Avisa la Martona! Algú caigut a terra necessita socors!
La senyora Marta ho és tot menys poruga. Esperar que surtin de casa per fer un auxili no va amb ella. Per això, amb cautela, s’hi havia apropat. Ja a la vora, ajupida al costat del cos, li entregira el cap que, aquell embalum de carn humana, el tenia bocaterrosa.
Oh, Déu, No pot ser! Anselmo! Anselmo!, Fillet! Ets, tu?
Cap resposta, només un respirar entretallat i tremolor per tot el cos. Oh Déu, Déu! el nostre Anselmo. Ha tornat, i és viu. Va ràpid, vingueu! És l’Anselmo que ha ressuscitat d’entre els morts.
Abriguem-lo i entrem-lo a casa.
El mosso major que li prepari un bany i roba còmoda, per dormir; i tu Antònia corre a la cuina a fer-li unes sopes calentes a veure si les hi podem entaforar... i tu Martona mentrestant li prepares l’habitació dels hostes. Fins que no es recuperi, dormirà allà.
I tu, Amo, avisa tothom.
Avui és un dia gran.
Només sopes, senyora Marta?
Au! Antònia! Temps tindrem per a donar-li tot el menjar que aquest cos, que només són ossos demana.
L’Antònia plora. El seu Anselmo ha tornat per quedar. Amb ella.
L’Anselmo obre els ulls.
Algú l’està abraçant. Casa?

Comentaris

  • Identitat Inedita | 22-05-2021

    Sí, encara continua fins el 2019...

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Homo insciens | 22-05-2021


    ...la història, per fascicles, de l'Anselmo, molt entretinguda!

  • Identitat Inedita | 16-05-2021

    Mira Proubé, res viscut, tot escoltat. Un besoncle heroi de la batalla de Cavite, dóna molt de si.
    M'agrada reviure-ho junts.
    Has llegit el retorn dels perdedors , el primer sense número i després el 2i el 3?
    El 4 es fa més entenedor
    Salut

  • I finalment[Ofensiu]
    Proubé | 16-05-2021 | Valoració: 9

    ...el desenllaç! Què no és més que un nou començament, oi? Què ben explicat i com fas aflorar emocions! Gràcies!

  • AGRAÏMENT[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 13-05-2021

    Gràcies Perla, gràcies, Aleix. Història mil vegades escoltada

  • L'Anselmo ressuscitat [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-05-2021 | Valoració: 10

    Un relat innegable, perquè desenvolupes una història viva i molt adient i idoni. Entre la vida i la mort... és sensible.
    Una descripció que dona una certa sensació de por.
    Enhorabona,
    Abraçades.
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 12-05-2021

    Gràcies per comentar-me. És un relat tret de la memòria dels meus oncles que varen néixer a finals segle XIX. De fet el protagonista és deia Antoni Roldós, era de Vilassar de Mar, capità de vaixell, no pagesy, considerat l'heroi de la batalla de Cavite
    Ara et busco i el llegeixo.

  • La vida i la mort [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2021 | Valoració: 10

    Un relat emotiu, amb suspens, on la vida i la mort es toquen de ben a prop. Fantàstic! Una forta abraçada.
    Aleix

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.