LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES (2)

Un relat de: Identitat Inedita
CORRE L’ANY 1898
Camí cap a casa
Les preguntes se succeeixen: edad, ocupación, nombre.
Edad, 32; Ocupacion, pagès; Còmo? Del camp, del campo, verdures;
Payés? Un sí esborronat
Nombre: Anselmo.
Aquest és un dels mes de dos mil cinc-cents que varen tornar en una tongada i que ningú sabia ni d’on eren ni a qui pertanyien.
Per grups i sense miraments els traslladen a centres de revisió per tal de comprovar que els únic paràsits són ells. Molts ja no se’n sortiran. Més morts que vius i sense ganes de perllongar l’agonia.
L’Anselmo té lloc on anar a raure. Abans d’anar a lluitar per defensar les Colònies, havia fet de temporer primer i de jornaler després a una de les masies dels encontorns de Barcelona, Can Ravell, on hi menava els camps i hi feia les tasques que l’amo o el capatàs li encomanaven. Allà havia conegut l’Antònia i amb ella s’havia rebolcat per la pallera. Eren tots dos molt joves: ella onze anys i ell tretze, no en sabien de precaucions.
Hi aniria caminant. Havia fet tants quilòmetres a Filipines, havia dormit tantes vegades al ras, sovint al costat de companys morts, amb aquell ferum de sang vessada, que, una passejada, fins i tot li venia de gust.
Una associació benèfica havia disposats un carros per portar els vius a les seves cases, però ell ho va desestimar. Caminaria. Descalç, brut, esparracat, mort de gana, però dempeus.
L’Anselmo Ferrer Díaz es posa a caminar. Sortir del port no ha de ser difícil. Amb la platja a tocar dels peus, sense entrebancs per els ulls, la costa es presenta diàfana fins veure gairebé el massís del Garraf; pot albirar la Torre de Defensa que temps ha, s’havia construït per protegir la ciutat dels atacs pirates. Recorda que amb el seu pare havien anat caminant fins als peus de la muntanya de Montjuïc. Els agradava el passeig. Cementiri, allà a prop, s’havia inaugurat de feia poc i, el seus pares hi eren enterrats. Després el passeig el feia amb la senyora Marta. Ella hi tenia els pares també.
Seguint per la platja, vora onades, segur que trobaria el camí que el portaria fins a Can Ravell: el seu destí.

Comentaris

  • A veure[Ofensiu]
    Proubé | 16-05-2021 | Valoració: 9

    Que bé que continua! N'hi ha més? A veure

  • El retorn dels perdedors (2)[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 08-05-2021

    És la història reescrita del meu besolcle Antoni Roldós, capità del Mindabao enfonsat per la"armada nordamericana a Cavite
    Ell no va anar a Can Ravell, ell va anar a Vilassar de Mar d"on era fill. Història i ficció de la mà.
    Gràcies per comentar-me

  • Bon destí [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-05-2021


    Un relat molt complet on els personatges han passat moltes accions i circumstàncies.
    M'ha agradat molt per allò més complet del que és l'història, en la pèrdua de les colònies.
    Enhorabona i que tingues sort.
    Saluts.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.