Cercador
La pell que crema
Un relat de: silvia_peratalladaEl temps parà de cop
i tu, davant meu
esbrinant els eterns silencis
de la meva insinuant mirada.
Intuïnt futurs pecats
desitjant abraçar
tocar, tastar, besar
la pell que crema
en les platges més fredes
Comentaris
-
has tornat...[Ofensiu]Capdelin | 25-01-2005 | Valoració: 10
amb aires nous, amb un nou modus de parir poemes: curts, condensats, amb una sola vivència central dominadora, essència d´essència... fàcil de llegir, de tornar a llegir... però que satisfà i omple... veig que has tornat portant foc a la sang (la pell que CREMA, els ulls em CREMEN je je je ) i jo, vora el teu foc que CREMA, més ara amb aquest fred que pela.
Molt bo el contrast final: "pell crema en platges fredes"
petons i abraçades... que cremin!!!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581009 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....