La pell que crema

Un relat de: silvia_peratallada

El temps parà de cop
i tu, davant meu
esbrinant els eterns silencis
de la meva insinuant mirada.

Intuïnt futurs pecats
desitjant abraçar
tocar, tastar, besar
la pell que crema
en les platges més fredes

Comentaris

  • has tornat...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-01-2005 | Valoració: 10

    amb aires nous, amb un nou modus de parir poemes: curts, condensats, amb una sola vivència central dominadora, essència d´essència... fàcil de llegir, de tornar a llegir... però que satisfà i omple... veig que has tornat portant foc a la sang (la pell que CREMA, els ulls em CREMEN je je je ) i jo, vora el teu foc que CREMA, més ara amb aquest fred que pela.
    Molt bo el contrast final: "pell crema en platges fredes"
    petons i abraçades... que cremin!!!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581009 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com