La pell (locucions i frases fetes)

Un relat de: Grocdefoc

Durant un temps, més o menys llarg, Eros em va abandonar, o qui sap si vaig ser jo qui el va foragitar.
Ell vivia en mi, entre la dermis i l'epidermis, a l'aguait de qualsevol contacte que ens fes despertar la consciència l'un de l'altre.

Però jo, de mica en mica, el vaig anant oblidant... abstreta potser en altres històries molt més metafísiques que no pas carnals.

Ell, suposo, avorrit, decidí mudar de pell, i cercar un altre cos ben diferent, de segur que molt més bell i més donat als plaers molt més reals.

Vaig saber de la seva absència, quan vaig sentir la cremor del sol en comptes de les carícies tèbies de la primavera i quan sentí el dolor del fred en comptes del plaer fresc i agradable de la tardor.

Me'n vaig adonar del seu allunyament quan vaig notar la meva pell frec a frec amb una altra pell, la d'un inesperat amant i no vaig -en principi- sentir res.

- Eros! -Vaig cridar-lo mig espantada, amb la por d'haver perdut un dels millors dons dels déus.
- Eros! -Vaig tornar-lo a cridar, però ell era molt enllà, formant ja part d'una altra pell...
... la d'aquella pell de diable que posseïa el meu nou amic: un adolescent de pèl ros i de pell bruna per les llargues hores exposades a l'aire lliure, entretingut en mil i una entremaliadura.

I de mica en mica, des de la pell del meu nou amic, Eros va niar de nou en la meva, en el lloc i en l'hora on solíem trobar-nos plegats davant del sol de mitja tarda, en el mateix instant que minvava i s'amagava darrera les muntanyes.

I jo, llavors, cridava de nou a Eros, que tornés de nou i em posseís del tot; però ell continuava amagat dins la pell de Barrabàs d'aquell noi espigat, que li agradava lliurar-me el seu rostre perquè li passés sense descans la meva mà a contrapèl de la seva barba... i a mi, alhora, em semblava recobrar el poder de les deesses i se'm mudava la pell i se'm tornava tota de gallina.
Oh, sí, em ruboritzava com si sempre fos la primera vegada.

A flor de pell podia sentir la natura d'aquells moments: l'airet suau, el sol minvant, i les pessigolles de qualsevol insecte eren com les carícies dels fabulosos vents i de les precioses gotes de pluja..., i és que tot, tot, ens acariciava!

Però ai, l'adolescència!, traïdora i malèvola tan sovint!
El meu amic em llevava la pell cada cop que ens separàvem, i m'oblidava ràpidament mentre la seva pell anava formant part d'altres pells, les dels incomptables i infidels amants -grotescos intents de persones- que m'haurien de festejar durant molt de temps...

I pensar que jo, per ell m'hagués jugat la pell. Només per un petó, un petó molt dolç i llarg que durés fins l'acabament complet de la llum en l'horitzó que ens limitava...

Però, per a jugar-m'hi la pell, primer se m'hauria d'haver girat, i per a girar-se'm la pell (transformada completament), m'hauria d'haver begut l'enteniment, perquè tot i el meu aprenentatge en l'amor, ell -el de la pell del diable- m'hagués fet la meva a tiretes.

Vaig ser jo, aleshores, qui va decidir abandonar Eros i al meu amic adolescent... durant un temps més o menys llarg...

Comentaris

  • magistral[Ofensiu]
    panxample | 18-07-2010 | Valoració: 10

    tot un reguitzell de frases fetes,quotidianes i tant presents.
    fantasia, erotisme, sensualitat...
    un plaer llegir-te!
    avant pit i amunt!

  • Voltant una mica a l'atzar per aquí[Ofensiu]
    Calderer | 19-02-2009


    he descobert els teus escrits i m'has fet passar una estona molt bona.

    Espero que segueixi regalant-nos aquests textos tan originals.

    Lluís

  • Mol bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-01-2009

    M'agrada l'estructura que has creat al voltant d'aquest relat. Amb una primera part magistral, en el seu desenvolupament i escritura, un pensament interioritzat que no et deixa respirar, utilitzant amb destresa les técniques narratives adients.
    Cap el final -que segur que tu ho vols així,- em sobren algunes "pell", que potser per estar molt juntes es fan una mica repetitives, però que en el fons no desmereixen per res la resta del relat i el seu final obert però que arrodoneix amb correcció la seva lectura.
    Com de costum, un plaer llegir-te.

    Fins aviat.

    ferran

  • Fem Festa!!![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • He llegit els comentaris anteriors...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-12-2008

    ...i no el trobe eròtic, ni superficial, ni espiritual. Més que res, evidencie VIDA. Així, cridanera, angoixant, exultant, esclafidora...
    Potser 'Unaquimera' és aquella que més m'hi aprope.
    Salut i rebolica!

  • Coincideixo plenament...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-12-2008 | Valoració: 10

    amb l'opinió de l'Igor respecte a la sensacions que m'han arribat a través de la lectura. Penso que voluntàriament o no, el resultat és el de un relat amb un fons de misteri que s'apropa força a una experiència espirirual que té a veure amb aquest adolescent que tant bé descrius. Les frases fetes m'han semblat un toc d'originalitat que enriqueix un texte ja de per sí ben estructurat i interessant de llegir.
    Una abraçada

  • A flor de pell i de mot[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-12-2008 | Valoració: 10

    Em va alegrar molt rebre el teu comentari, encara que triguessis una mica en enviar-ho... No pateixis per això, que tots ens trobem igual: els dies passen volant, però tard o d'hora acabem tenint el moment necessari per llegir un relat i per deixar unes paraules que animin a l'altra persona a continuar escrivint.

    Obro avui el teu espai i decideixo llegir el darrer relat que has publicat.

    Quin bon ús que has fet del recurs de les locucions i frases fetes!
    Deixades anar ara aquí, ara allà, subratllen l'encant d'un relat que en té d'altres per si mateix:
    l'erotisme a flor de pell i de mot,
    la sensualitat ben evocada a través dels sentits i de les sensacions,
    el joc de referents mitològics, que ens transporten a mons ancestrals,
    la fantasia del diable ( en això em coincidit, ja que jo també n'he fet al·lusió, tot que indirecta, en el meu darrer relat! ),
    la necessària presa de decisions a què tothom s'enfronta algun cop, la qual cosa permet identificar-se amb un estat d'ànim comú...
    De nou, ha estat un plaer llegir-te!

    T'envio una abraçada més o menys llarga, tant com a tu et vingui de gust portar-la posada,
    Unaquimera

  • ¡¡Quina devoció pel deu de l'amor!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-11-2008 | Valoració: 10

    El déu de l'amor (Cupido o Eros segons la mitologia) sempre ha estat suggerent, i està molt bé tal i com el descrius en aquest relat.

    És que Eros sempre té disfresses on atreure als solitaris i solitàries... Em fa venir al cap la relació amb la meva ex-companya Elionora que... Sic!!!

    En fi, que, com diria Plató, estimar és fins millor que ser estimat. Té part de raó: l'acció d'estimar té el seu encant...

    Una abraçada!!

  • Ben escrit[Ofensiu]
    Paul Gustave Doré | 19-11-2008 | Valoració: 8

    Recorda la faula d'Eros i Psiqué, en certa manera.

    Deor

  • Quina pell![Ofensiu]
    M.Salles | 18-11-2008 | Valoració: 10

    Fas un joc deliciós amb les diferents locucions sobre la pell. I vas vestint un relat ple de sentiment.

    Pell endins.

  • És Eròtic? És Espiritual?[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 11-11-2008 | Valoració: 10

    A mi m'ha semblat un text més espiritual que eròtic. Desconec si era buscat però, sobretot al final, m'ha transmès una por amagada, difusa. Aquest adolescent estrany, i els seus molts amants, la menció que t'hagués fet mal. M'ha deixat mal cos. Té alguna cosa d'al.legoria, de conte oriental (estic perdent el nord??). Molt misteriós, molt ben escrit.

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/