LA NIT SALVATGE

LA NIT SALVATGE

Ens vam endinsar el la nit com qui s‘enfonsa en un somni líquid. Les llums de la ciutat es van desfer en estels, els riures es van esmicolar en crits aguts i el ritme ens va empènyer a un buit sense fons. Cossos suats, mirades perdudes, la melodia ens xuclava l’anima. Algú va trencar un vidre i el soroll va sonar com una cançó. Ja no hi havia horaris ni por: Només aquesta ebrietat salvatge que ens cremava per dins. Ens vam lliurar al caos i, en fer-ho, per fi, vam comprendre’l.






nsrc