La nit i el dia, un refrany amb alegria.

Un relat de: free sound
L a lluna seu a dalt del cel, descansant entre els estels.
A ra ja no espera el sol, ella roda en el seu vol.

N o n’espera que el destí, li regali cap coixí.
I l·lumina i només vol, un viatge en clau de sol.
T ènue o forta, tant se val, el viatge ja és regal.

I ningú li pot traçar, sa manera de parlar.

E lla sent el que ha viscut, i comprèn que així ha crescut.
L a terra va pensant que no hi ha pas res tan gran,

D ibuixant constel·lacions, sense pors ni repressions.
I ara potser ja somriu, des de lluny mentre t’escriu.
A quest món està malalt, jo me’l miro des de dalt.


Novembre 2011

Comentaris

  • un bon acròstic on ...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-11-2011 | Valoració: 10

    acabes dient que aquest món està malalt, a veure si el comencem a cuidar entre tots i el posem a to...
    gràcies free de nou per la teva simpatia

    joan

  • I bona sintonia![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-11-2011 | Valoració: 10



    Un acròstic molt bell !

    A mi no se'm dóna bé fer-ne, però sí que puc dir quan m'agraden o no, i crec que el fet de no adonar-me que era un acròstic fins al final és perquè té musicalitat i emana una tendresa exquisida.

    Una abraçada,
    Núria




Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: