La nit i el dia, un refrany amb alegria.

L a lluna seu a dalt del cel, descansant entre els estels.
A ra ja no espera el sol, ella roda en el seu vol.

N o n’espera que el destí, li regali cap coixí.
I l·lumina i només vol, un viatge en clau de sol.
T ènue o forta, tant se val, el viatge ja és regal.

I ningú li pot traçar, sa manera de parlar.

E lla sent el que ha viscut, i comprèn que així ha crescut.
L a terra va pensant que no hi ha pas res tan gran,

D ibuixant constel·lacions, sense pors ni repressions.
I ara potser ja somriu, des de lluny mentre t’escriu.
A quest món està malalt, jo me’l miro des de dalt.


Novembre 2011