La nit del misteri

—Hola, esteu escoltant la nit del misteri el programa de Ràdio Peribasta, un programa que va més enllà —diu la Nita Corominas. —Si us ha passat alguna cosa fora del normal podeu trucar i compartir-la. S’escolta la falca del programa.
—Quan era molt jove vaig escoltar la història de la funàmbula —diu en Climent, un home d’una trentena d’anys. En Climent és ros amb el els cabells estirats i dèbils, té la pell blanca i els ulls d’un verd molt clar.
—Va passar al poble? —demana la Nita, mentre tira enrere la cabellera negra. És una noia de vint-i-cinc anys de rostre ovalat, ulls negres i pell blanca
—No!, crec que va passar a Vilavella.
Explica ja! —exigeix la Nita. S’encén el llum vermell.
—Un caçador va a la plaça i veu una gentada que mira un corb al cim d’una corda. El caçador pensa que està davant d’un encanteri i dispara contra el corb. L’au cau de la corda. A terra, hi ha un home de cabells negres, amb el nas afilat, mort d’un tret al coll. Arriben, l’alcalde i el jutge i la gent explica que el mort és un home de circ que els havia convocat per admirar com una espectacular jove funàmbula amb poca roba caminava damunt una corda estirada.
—Gràcies Climent -diu la Nita. —L’home mort era un mag o un hipnotitzador? —La Nita veu el senyal del control— Espereu hi ha una trucada.
—Hola! Esteu trucant al programa La nit del misteri de Ràdio Peribasta.
—Hola! Truco perquè crec saber alguna cosa sobre la funàmbula de Vilavella.
—Que bé moltes Gràcies. Qui sou?
—Soc la Diana Falgars, la cambrera del bar El Pont; davant mateix de l’emissora.
—Un client de Vilavella, un vell, em va explicar que, quan era un nen, va veure la funàmbula. Ell no es creia que el caçador hagués disparat contra el corb, sinó que hauria disparat de dret contra el marxant.
—Li pots demanar al senyor per si pot venir al programa de la setmana vinent?
Una setmana després, en Climent, la Nita i en Pere Peragut, un vell cara-rodó, gras que porta bastó, estan asseguts a la taula de l’estudi de Ràdio Peribasta. Al control hi ha en Joan Palou. S’encén el llum vermell i la Nita agafa la veu.
—Pere tu vas estar a la plaça de Vilavella el dia de funàmbula i de la mort del seu representant?
—Sí.
—Quants anys tenies?
—Tenia deu anys. Això va passar l’any 1950. El que passa és que els caçadors eren guàrdies civils disfressats, el representant era un espia dels maquis i la funàmbula una dona de la vida.
—El corb?
—No n’hi havia cap de corb. Això s’ho van inventar les devotes del capellà.
—Així la funàmbula encara és viva?
En Joan gira el cap i amb el dit índex i assenyala el costat esquerra. Els dos locutors veuen una anciana que se’ls mira amb energia. És la Leonor Vila una dona que es passeja amb caminador. En Climent s’aixeca i ajuda la Leonor a entrar a l’estudi.
—Així vostè feia de funàmbula.
—Sí! El meu home em va ensenyar a caminar per damunt de la corda i a fer contorsionisme. Sortia amb una espècie de vestit de bany d’una peça amb colors llampants. Quan acabava l’espectacle, els nois dels pobles estaven enamorats de mi.
—Així, el tret que va matar el seu home no va ser màgia?
—Va ser un assassinat! —l’anciana premia els punys amb fúria.
—Va ser la Guàrdia Civil? —demana en Climent amb timidesa.
—No! Va ser per desig. L’assassí era un ric que estava obsessionat amb mi. Durant la Guerra, el meu home havia estat un roig, però no havia fet res a ningú. Em va conèixer quan jo era una noia molt jove i em va enamorar. Em va ensenyar a fer circ i ens guanyàvem la vida de poble en poble amb un espectacle que aquell temps era una mica eròtic; ara seria molt innocent. Deien que venien a veure el circ, però en realitat em venien a veure a mi.
—Van detenir l’assassí? —demana en Climent amb els ulls esbatanats.
—No! Ho van fer passar per un accident.
—I, un cop va morir el seu home què va ser de l’assassí —En Climent es mira l’anciana, amb les mans premudes i els colzes damunt la taula.
—Em vaig casar amb l’assassí igual el meu home ja era mort i d’alguna cosa havia de viure —l’anciana s’estira enrere. -Ho estàs escoltant fill de puta. Et vas sortir amb la teva: em vas tenir al llit durant anys. Ets un criminal!!!.
Al costat d’en Joan Palou apareix una dona d’una cinquantena d’anys. És una dona rossa alta i prima que encara conserva trets d’una gran bellesa. La dona entra a l’estudi i intenta bufetejar la Nita. En Climent l’agafa pels canells i en Pere Peragut fa cara d’espant. En Joan tanca la connexió. És una filla de la funàmbula.
—Esteu denunciats per injúries i per maltractar una anciana afectada per la demència. Us juro que us en penedireu.
La filla enfadada, l’anciana i la cuidadora marxen de l’emissora. La Nita, en Climent i en Pere van al bar El Pont, on els espera la Diana que havia mantingut la ràdio encesa. Els clients se’ls miren amb de recriminació. En Climent té l’estómac encongit i la Nita fa cara de patiment.
—Que us ha aparegut un esperit? -demana el graciós del poble, un home baix cara rodó d’uns quaranta anys.
—Sabeu, on viu la filla de la Leonor, la vella del carro? —demana en Climent.
—Allà baix, al final del carrer de l’Església —assenyala el graciós.
La Nita i en Climent truquen el timbre de la casa i els obre la filla de la Leonor.
—Perdó, perdó —demana la Nita.
Al final la filla de la Leonor es conforma amb la lectura d’una excusa.
Més tranquils, la Nita i en Climent caminen pel carrer amb el propòsit de no parlar més de l’afer i deixar de fer ràdio.
A la nit, cadascun a casa seva i al seu llit, pensa: .


FI