La necessitat d'escriure.

Hola Mistika, tono a ser aquí. Espero no fer-me pesada, però ara tinc la necessitat de dir-te això que en molts comentaris ja t'han dit: tenir la necessitat d'escriure és vital per sobreviure en aquest món ple de problemes i dubtes. Per mi és com una manera de desfogar-te i buidar el pap. Malauradament, al meu voltant no hi ha gaire gent que pugui comprendre aquesta malaltia de l'escriptura o dependència en haver d'agafar el llapis i som-hi!, però ja tinc aquesta web que em permet connectar amb tots vosaltres. MoLi.
P.D. Sobre el poema en sí, potser, penso que no descrius aquest sentiment amb prou claredat, tot i que s'enten el que vols dir. O potser és que cadascú el sent diferent i amb finalitats diferents! chao, fins aviat.

amb poques línies, amb la brevetat marcada al poema, has expressat de manera ben clara un sentiment que compartim tots i totes (o molts i moltes) dels que estem en aquesta web.

Escriure és una activitat que es converteix en necessitat quan comences a practicar-la de manera assidua. Una mena de droga, si vols dir-ho així. Però una droga que, per a mi, no tan sols no és nociva, sinó que, al contrari: ajuda a viure.

Com molt bé dius: "La necessitat d'escriure,
necessitat per viure."

Amb aquesta frase hi ha prou per entendre el sentiment que expresses amb els teus versos.

Molt ben trobat.

Salut!

LLIBRE

Hola, mistika. Jo també tinc aquesta necessitat d'escriure. Em guareix ferides, em
destil·la tendresa, enyorança, passió...
Encara que no sempre hi hagi inspiració, és fantàstic poder expressar sentiments que no saps ni de on han pogut sortir.
Això, és màgia que viu dins teu...
Per cert, m'han agradat força els teus relats.
Una abraçada. Fins aviat.

jo també sento la necessitat d'escsriure. El meu problema és que sóc molt vaga i hi ha molts dies que no escric res. Però al cap sempre hi tinc històries i de tot en faig un conte.
Glòria

Nulla dies sine linea
= Cap dia sense una ratlla

És el que volem, és el que necessitem, ...

I sobretot, no parem.

Em vas demanar que et fes un comentari, i he triat aquest poema teu (d'entre els relats que he llegit) perquè m'ajuda molt a fer-te'l.

Només dir-te que, si sents aquesta necessitat, si t'agrada escriure, no deixis de fer-ho, llegeix i escriu, llegeix molt i escriu molt -de fet, com diu l'AnNna, és la millor manera de progressar-.

De moment (sembles ben jove) vas per bon camí, però, com ens passa a tots, encara estàs en plena recerca, així que no deixis de progressar.

Ah, i respecte al Laberint de Selene, espero que ben aviat sàpigues què passa...

Amb afecte,

Sergi.

PD.: M'agrada el cartell que tens a la Bio.

m'agrada... ara comentava amb una amiga meva que no sé on vaig llegir que per arribar a ser un bon escriptor havies de llegir i escriure com a mínim alguna coseta cada dia. necessitat d'escriure, necessitat per viure.
Perquè les paraules ens son amigues, necessitat de compartir amb elles les nostres sensacions, necessitat d'expressar-te mitjançant aquest art... necessitem crear i sentir que hem creat.
bé, quina paranoia que t'he escrit aquí.. no sé si té gaire sentit... jo he escrit... que no queda bé o no te coherència... ho sento molt. jajaa!!!

Vinga adew makissima! ja te l'he comentat!!!!