LA MORT EN FLOR

Com el silenci dolç de l’amor platònic, immers en les fantasies de somni, ella es passeja provocativa per les meves hores dilatades d’insomni sense deixar-se acaronar altra volta. Em rebutja la proposta més enllà de la seducció, però el seu hàlit perfumat de maçanella segueix flirtejant entre les lletres que, esporuguides, s’amaguen del combat. No sé pas de quin color té els ulls, doncs només en la foscor em saluda i la fressa que arrossega em parla a cau d’orella d’un demà inexistent.