LA MORT D´EN PASQUAL

En Pasqual va morir en la pitjor nevada que recorden els vells a Catalunya, l’any 1962. Literalment es va desplomar quan donava menjar les gallines i els conills de casa seva. Quan el van trobar tenia un lliurador a la ma i escampat per terra una galleda plena d’ordi de la collita passada. En Pasqual ja no era jove més res feia pensar en la fi tan rapida que va tenir. Una fallada cardíaca s´el va emportar cap al camp del Canelles, com també anomenaven així el cementiri els mes vells que ell mateix. Com que els fills vivien a Terrassa i les carreteres eren tallades, al pobre Pasqual al cap de un dia els veïns el van portar a pes de braços, es dir a ell no, al bagul cap a l’església i desprès el varen deixar en un petit quartet del cementiri, que era el que abans es feien autòpsies i allà es va quedar esperant un enterrament digne quan les carreteres s´ obrissin. Tenint en compte que ja era mort tampoc hi estava tant malament.
En Pasqual era pagès de sempre, de carro i mula. Pagès no gaire ric però tampoc pobre, ell deia anar fent. Els fills es varen casar i varen marxar de la llar. Es van quedar ell i l´Encarna la seva dona que al poble diuen es una mica arruixada, més als del poble tot ho troben malament si no has nascut en el seu poblet i ella es del poble veí .
Va ser l´Encarna al veure que no pujava i com que l’electricitat feia estona s’havia tallat per la nevada, va agafar una espelma i aguantant-la amb la ma dreta va baixar les escales que portaven a la cort de la mula i també els conills i gallines. Els crits de socors els van sentir els veïns que hi van córrer enfonsant-se en la neu del carrer que encara ningú havia tret del tot. Uns corregueren a casa el rector, altres a casa al metge. El metge poc hi va fer, va emetre un certificat de defunció per causes naturals i el rector li va donar l’extremunció.
L´Encarna plorava i les veïnes la consolaven. Entre tots varen portar al Pasqual al seu llit i el varen vestir amb el vestit de quan s ´havia casat i com que li venia un pel estret, per darrera amb unes tisores li tallaren perquè per davant quedes be. En Pasqual com que no havia malaltejat lluïa bastant be.
Al cap de una estona, un va dir, tinc d´anar a munyir les vaques, altre tinc d’anar a donar menjar als nens, altres la mare que ja repapieja em deu buscar. Així amb una excusa fos cert o no desfilaren per la porta. Es varen quedar la Encarna i el veí proper, un conco que ningú es veu el trobava de menys, el Janot.
El Janot va anar a buscar llenya, va atiar la llar de foc i es va asseure en una cadira al costat del foc, feia companyia a l´Encarna que somiquejava i s’eixugava mocs i llàgrimes amb un mocador de color blau i una cantarella anava dient, Pobre Pasqual, pobre Pasqual , en Janot va estar quasi a punt de demanar si volia que resessin un rosari pel difunt.Més alguna cosa el va aturar, al veure que la dona sempre amb el seu pobre Pasqual, anava a la tresquera, treia botifarra i agafava una paella i un trespeus i ho posava sobre les brases. Deu volgué que mengi una mica va pensar en Janot i no va dir res, s havia tret la gorra i l’anava fent donar voltes amb les seves mans.
L´Encarna li queien mocs i llàgrimes i la botifarra feia bona flaire i la cuina es va omplir de bona olor. Va deixar la paella sobre la taula , va posar un plat davant i va treure ganivet i forquilla. Va agafar una cadira i es va assentar . Va anar fent tallets petits que anava posant al plat i menjava, i així a tallets petits tallets petits se la va menjar tota. Al final va dir, pobre Pasqual, com li agradava la botifarra.
En Janot va quedar amb un pam de nas amb la gorra a les mans i amb un posat incrèdul.
Va murmurar, ara que ja veig que has sopat, vaig cap a casa que encara no ho he fet. Si necessites quelcom soc al costat, sols tens de trucar ben fort a la paret i vinc.
L´Encarna es va mirar al home i va dir, ospa noi !! amb tot aquets neguit no he pensat pas a dir si en volies. Pobre Pasqual, no ha fet això res per nosaltres, tots en tenim de morir. De botifarra ja no en queda, ara cansalada si, si en vols ?
En Janot va dir no,no i va baixar les escales. Ell em va explicar els fets.