La misteriosa Llum

Va entrar com un basilisc al meu despatx. Hauria de dir una Basilisca perquè si me la computen com a mascle adjectivat, em filaran des de la mirada de la perspectiva de gènere i és possible que constitueixin una comissió per investigar la meva deriva cap a la dictadura patriarcal.

” ...llum”. Vaig entendre. Els pensaments m’havien impedit sentir la resta. “Què dius?” Li vaig preguntar mentre, ara sí, observava la seva faç alterada. “A tot el país ha marxat la llum!” Va dir. Ostres, vaig pensar, mentre aplicava el protocol ALO (Amaga l’Ou). “Ho sap algú més?” Li vaig preguntar. Ella em va mirar com miraria a Trump si parlés amb seny. “Tot Catalunya ho sap, senyor president!” Em va contestar amb to de reprovació.

Això no m’havia passat mai! Que marxessin bancs i caixes, que s’hagi evaporat la nostra laboriositat, que el seny sigui un record a punt d’esvair-se definitivament, que els únics catalans de la Rambla siguin quins estan tancats al Liceu, tot això i molt més era previsible que passés, però la Llum, que la llum també fes mutis...

Quan va entrar l'Agustí vaig saber que allò anava de debò. Seriós i amb posat més preocupat que de costum, es va asseure a la cadira del davant de la taula. Sempre ho feia i un dia em va explicar que era perquè el seu cap no estigués més amunt que el meu. "Senyor President, se n'ha anat la llum" va dir amb un fil de veu. "I on ha anat?" li vaig preguntar amb la veu a punt de trencar-se. "A Manresa", va contestar i continuà "A Manresa, la generadora d'energia renovable Puncat s'ha desconnectat de la xarxa en perdre el sincronisme identitari i ha desequilibrat tot el sistema. Els altres generadors han caigut perquè no han pogut suportar les exigències inclusives de la resta de la xarxa"

Vaig quedar de pedra. La decisió d'instal·lar el generador d'energia alternativa d'acollida havia estat meva. Confiava en la misteriosa llum i la llum no tan misteriosa del recompte de vots. I ara havia petat. "Agustí", vaig prosseguir, "truca a l'Ahmed, l'alcalde de Manresa, i digues-li que la taula d'acolliment es reunirà immediatament per donar suport a les seves exigències energètiques"

Em vaig aixecar d'un bot per anar a veure el conseller de prosperitat compartida, i tot s’enfosquí.

“Begui una mica, senyor president”. Jo estava estirat al sofà i el cap em feia mal. Què ha passat? “Doncs, segurament, que s'ha estirat al sofà per fer migdiada, deu haver somiat alguna cosa desagradable, s'ha aixecat de cop i ha xocat contra la làmpada.

I la llum, ja ha tornat la llum? Vaig preguntar, amoïnat.