Cercador
LA MASIA COMELLES I LA SEVA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA BONA SORT. MÚNTER. MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésAprofitava la meva coneixença amb la Teresa Mirambell Lleopart, que per la seva feina havia tingut relació amb totes les cases de pagès de Tona i el seu rodal ; em confirmava per les meves explicacions que l’objecte del meu interès era la masia Comelles que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter, actualmente terme de Muntanyola a la comarca d’Osona; apareix esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada.
El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris.
És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.
Des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort, on s’hi guarda un retaule del segle XVII.
Retratava també el magnífic plàtan de les quatres besses – del que no ens en diu res la fitxa tècnica - és bo recordar que aquests arbres esdevenien per la seva procedència símbols de llibertat, i foren talats abastament pels protofeixistes, feixistes i cleptofeixistes.
Amb molts menys mèrits hi ha exemplars catalogats com Arbres Monumentals de Catalunya, l’explicació potser tñe relació amb la naturalesa de disseminat agrícola del terme de Múnter & Muntanyola ?.
El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris.
És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.
Des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort, on s’hi guarda un retaule del segle XVII.
Retratava també el magnífic plàtan de les quatres besses – del que no ens en diu res la fitxa tècnica - és bo recordar que aquests arbres esdevenien per la seva procedència símbols de llibertat, i foren talats abastament pels protofeixistes, feixistes i cleptofeixistes.
Amb molts menys mèrits hi ha exemplars catalogats com Arbres Monumentals de Catalunya, l’explicació potser tñe relació amb la naturalesa de disseminat agrícola del terme de Múnter & Muntanyola ?.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.