LA MALMESA IMATGE DE SANT ANTONI DE PÀDUA A L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LA SALANCA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

 Llegia de l'església parroquial de la vila de Sant Llorenç de la Salanca, a
la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord, que està  situada al cor de la vila vella. https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sant_Lloren%C3%A7_de_la_Salanca._Esgl%C3%A9sia_10.jpg

Data del segle XIV; és d'origen romànic, però va ser engrandida a partir
del 1761 per Joseph Garamuda, ciutadà notable de Perpinyà, i reconstruïda en
estil gòtic meridional. El mateix any, el cementiri fou traslladat a la
carretera de Torrelles.

Cal destacar-hi sobretot els orgues, construïts per Théodore Puget (1799-1883 i
instal·lats el 1873. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_de_la_Salanca_(esgl%C3%A9sia)#/media/Fitxer:Sant_Lloren%C3%A7_de_la_Salanca._Esgl%C3%A9sia_7.jpg

També són notables els retaules del segle XVIII I XIX , així com teles i
plafons del XIX.

El Roger Ferrer, retrobava una imatge de Sant Antoni de Pàdua, malmesa
dissortadament.

El topònim Salanca prové del fet que és una zona d'antics aiguamolls, entre
la mar Mediterrània i els trams finals dels cursos del Tet i de l'Aglí. El
terme Salanca és, encara segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905
- Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) un derivat del mot comú sal, amb
l'afegitó del sufix probablement sorotàptic -anc. Es tractaria així, doncs,
d'un terme aplicat a un terreny salí.