La llum al final del túnel

Molt bon telat. Positiva i clara llum. Valoro la descoberta.....lluitadora enlloc de resignada.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat publicat.
Salutacions molt cordials.
.....................

Amb dos marits que mai no han deixat d'estar enamorats i amb una amistat sòlida, de tota la vida, no cal buscar llums al final del túnel: la llum és la real, la del finestral.

Com en moltes altres coses, la llum, encara que sigui artificial, només la trobem a faltar quan no en tenim: una bona lliçó, la del vint-i-vuit d'abril!

En què devia pensar Goethe, quan va exclamar "Llum, més llum!", abans de morir?

Un relat on l'amistat queda segellada amb llàgrimes. Un cas d'acceptació i ganes de viure. Moltd no haguessin sobreviscut a aquest trasbals tan gros com és aquesta caiguda que et deixa en una cadira de rodes. Om s'ha de trobar-hi per a opinar..
El relat està escrit amb el cor...i amb el cor assimilo tot el relat.

...

Un relat preciós sobre l'amistat a través de tota una vida, de dues vides que s'han anat entrecreuant, tant pel bo com pel dolent, com és el cas d'ara. La veritable llum, per a l'amiga, és la mirada del seu home i l'amistat per a sempre.

Ni finestra, ni túnel, la vertadera llum és l'amistat que ens fa sentir vius i acompanyats.

Un relat molt ben pensat i redactat amb diàlegs de persones.
Destaque el bon diàleg entre les protagonistes, amb una senzillesa entre les persones. A mi aquest relat, m'ha agradat molt. Admire com aconsegueixes un diàleg entre les persones, fins al final de la vida.
Una abraçada.
Bona nit i ens seguim llegint.
Cordialment.

És molt habitual en els teus relats el diàleg entre dones, normalment dones fortes i amb empenta. Un relat molt bonic, narrat amb molta senzillesa.
És veu una emoció autèntica en les descripcions i els diàlegs, molt ben reflectida la gratitud per la vida.
Malgrat que l'accident ha estat molt greu, el relat deixa un regust d'esperança. L'amor de l'amiga i el marit faran que se'n pugui sortir.

Ara m'has fet recordar una caiguda pel forat de l'escala al col·legi: el meu amic baixava la barana sense mans, agosarat com era. Per sort va caure al darrer replà. Va perdre el coneixement de la patacada i només es va trencar el braç. Suposo que vaig anar a cercar ajuda no ho recordo, fa uns 58 o 59 anys d'això. És un fonamentalista religiós, em penso. Potser la llum al final de tunel el va ajudar. Jo he seguit un camí diametralment oposat, en el terreny polític. No cal explicar més. en el terreny emocional les coses són molt més difícils de canviar. Potser alguna generació veurà llum al final del tunel, si no emocionalment, com a mínim políticament. I quan dic llum també vull dir la llum concreta que falla, com es veu.

Un accident en forma de diàleg entre dues amigues. (alguna cosa té de biogràfica?')

M'ha agradat especialment quan tralades la llum que diuen que es veu quan t'acostes a la mort, a la llum de la finestra fins a la llum del seu home que la salva.

sí, un gran trasbals!!!!