LA LLEI DEL ROTLLO

LA LLEI DEL ROTLLO

En la penombra del matí, mentre la llum s’enfila amb timidesa per la paret del bany, hi ha un acte de reverència que passa desapercebut. No és cap ritual místic, sinó el quotidià d’estirar el paper higiènic.

I, tanmateix, en aquest moviment aparentment trivial, s’amaga un dels petits encants discrets de l’univers domèstic: l’anisotropia.

Potser el debat etern sobre si el paper ha de sortir “per davant o per darrere “ del rotllo no és una mera qüestió d’estètica o cultura, sinó una intuïció profundament arrelada en la física de l’objecte.

Escollir la direcció adequada no és només una pràctica eficaç; és un acte d’aliança amb l’ordre inherent de les coses. És reconèixer i respectar l’anisotropia silenciosa que governa el flux del paper, i, per extensió poètica el flux de l’existència domèstica.

Així doncs, la pròxima vegada que estrenis un rotllo nou, atura’t un instant. Observa la direcció del desplegament. No ho facis només per pràctica; fes-ho com un reconeixement a aquest petit misteri elegant, a la lleugera però inviolable llei que fa que el món funcioni una mica millor quan s’està en harmonia amb les seves preferències més íntimes.






8.9