La llei de Poe

... sou un portent escrivint. Estic llegint els vostres escrits i la veritat sou un Mestre. És un goig llegir-los.
Salut tingueu.

... "La vida és lluita, carallots"... Pot matisar el significat de la frase?

Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies per la teua opinió al meu poema "Amor de cor". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.
Perla de vellut.

Moltíssimes gràcies per llegir amb atenció el meu darrer relat, Aixopluc de lletres, i per les teves apreciacions! Som eterns aprenents. Desitjo que passis un molt bon cap de setmana!

Ahir se'm va acudir dir que m'agradava alguns plantejament polítics de cert partit de l'òrbita catalana i alça Manela! em vàren llençar tota la caballeria a l damunt....Vaig haver d'enginyar-me-les per fer veure que tot era una broma....I pel que fa als guapos i lletjos jo sóc partidari de que tots hauríem de fer un sacrifici, i així com donem pas a la joventut, i permetre que només tinguessin descendència la gent bona, guapa i sana. Que la família tradicional desapereixés i que aquests fills eixits de ventres de dones guapes esdevinguessin fills de tota la comunitat. Ah!, i que la població mundial s'anés reduint progressivament a una vuitena part dels que som ara mateix per a ésser conseqüents amb la sostenibilitat del planeta... El que passa que al cap de moltes generacions ens trobaríem amb el mateix problema....Perquè si neix una criatura fill d'un home. amb el nas una miqueta grosset i d'una mare que també el té així...per força a la tercera generació el que neixi el tindrà gros....Per tant!, ja està bé com estem...ets broma! Un relat el teu que només el pot escriure una ment clara, ordenada, i intel·ligent...n',he fruït molt llegint-t'he.

Acabava el meu relat "Les tres taronges a la Pobla de Claramunt" dient: "Com que hi ha qui diu que a aquestes endevinalles els escauria més ser publicades en el Fòrum, què us semblaria crear-hi el nou RepteEndevinaquefafort, de temàtica musical, cinematogràfica, literària...?". Fins ara, només Aleshores n'ha donat l'opinió, dient "Molt interessant la proposta d'endevinar el personatge" i res més. M'agradaria que em donessis el teu parer.

Per cert, parlant de Guillem Tell a "Vint nanoocurrències sobre UNA POMA", no he fet cap esment a l'òpera de Rossini perquè la meva melomania és coixa: l'ópera italiana, i en concret el "bel canto", no em diu gran cosa; més aviat sóc wagnerià, i "Tristany i Isolda" és per a mi el súmmum.

En relació al comentari "Dependència" al meu relat "Desconnexió total", t'he de precisar que "biogràfic" no vol dir necessàriament "autobiogràfic", tot i que en aquest cas sí que n'és força, d'autobiogràfic: l'única cosa que no m'havia passat era la desconnexió elèctrica. De la resta, he modificat l'hora de la tertúlia online dels diumenges, que no és al migdia sinó a les set de la tarda, i la pel·lícula, que no tocava aquell diumenge: en aquestes tertúlies es comenten cíclicament un llibre, una pel·lícula i una altra pel·lícula, i justament tocava llibre.

Hi ha programes polítics reals que semblen una broma. No m'estranya que una broma sigui interpretada com a real. És molt difícil distingir la veritat de la mentida a les xarxes i ara que s'hi suma la intel·ligència artificial encara més. Un relat molt actual i que fa pensar.

L'última paraula del comentari precedent és "injuriandi", no "injuruandi".

Cal aclarir que l'autor d'aquella frase almenys va tenir l'elegància de no barrejar les seves discrepàncies ideològiques amb el valor literari que pogués tenir el relat que comentava, i es va abstenir de fer-ne cap valoració. No pas així una relataire seguidora, que em va avaluar amb la nota mínima: un 1. I, mira per on, un cop més s'ha acomplert allò que els designis del Senyor són inescrutables, perquè es serví d'aquesta exaltada per reparar una injustícia comparativa: gràcies a aquesta intervenció, la meva valoració de 9,92 va baixar a 9,86, amb la qual cosa s'ha quedat per darrera de la teva, que és el que pertocava.

Aprofito per anunciar-te que he enviat a RC el relat-endevinalla "Els Rothschild i Sant Celoni (enigma musical)", del tipus de "Temprar i trempar". Espero que els validadors no facin com amb "Tres cançons", que va trigar a ser publicat perquè alguns s'entestaven a veure'l més adequat al Fòrum. Com a aficionat al jazz, potser també l'interessarà a Llpages; a veure si llegeix aquest comentari.

Al·leluia!: feia un quadrimestre que ens tenies orfes, però s'ho ha valgut. Està en la línia d'"El club reaccionari", però actualitzat al ciberespai, i a sobre te'n surts sense perpetrar el neologisme "influencer". Tot i que jo buscaria una equivalència més ajustada, perquè "youtuber" sembla massa restringit a continguts audiovisuals.

Sobre la llei de Poe, de vegades es fa difícil d'establir el límit a partir del qual ha de ser aplicada. Per exemple, quan l'altre dia escrivies al Fòrum "N'estic molt desenganyat de la música d'ençà que va morir en Georgie Dann. La meva oïda no dona per a tant", els qui et coneixem més ja sabíem com prendre-nos-ho, però els que no... No fa massa a mi em van posar: "Li ho diré d'una altra manera perquè vosté m'entengui; per exemple els seus comentaris tenen una musicalitat de fondo carrincló a l’estil Rocio Jurado, Antonio Molina, Francisco o Maria Dolores Pradera..." i juraria que l'autor del comentari ho va posar amb allò que en deien "animus injuruandi".

.. o no, certament, això de la llei de Poe, te molt de sentit, perquè cada vegada costa més de diferenciar el que és cert, el que és ironia, el que son bromes o el que és real. I quan llegeixes o mires les noticies t'agradaria que moltes d'elles no fossin certes de la tristor que supuren. Sigui com sigui, enhorabona Sr. Garcia per aquesta reflexió, Bona Diada, i gràcies pel vostre comentari al meu relat. Cordialment, Magda.

He consultat la Wikipedia per veure la bio de Cayetana. Dues coses m’han sorprés: el lema libres e iguales, i el casament amb un altre noble. No sé a què es refereix el lema.

Hola, bona vesprada, Sr. Garcia:

Un relat que m'ha estat en viu!, de principi al final. Molt ben reeixit tota la seua acció.
El que més m'ha agradat és la frase de "Només s'han de poder reproduir les dones guapes i els homes intel·ligents".

Tens raó una llei que cal tenir-la sempre present.

Enhorabona i a continuar fent relats i poemes. I et done les gràcies per comentar-me cada poema amb molta acceptació.

Cordialment.

fake news? Totalment inadequats, i com molt bé diu llpages molt arriscat. Al final acaba sent una competició de veure que li fa més gran. Tot porta a la confusió, i la confusió no és bona companya.

Molt bo SrGarcia.

Rosa

Un tema espinós, aquest, el de les bromes a les xarxes socials. Qualsevol de les frases de la sàtira que acabo de llegir, molt ben estructurada, agafada fora de context, faria saltar les alarmes. Digueu-me poruc, però això d'escriure el que et dóna la gana per internet és una pràctica arriscada, que entre els de la caverna mediàtica i els poca-soltes, et pot sortir el tret per la culata quan menys t'ho esperes: amenaces, insults, etc...i a veure qui és el maco que els convenç que tot era una broma. Bona feina, SrGarcia!

Llegit el Relat, entretingut. Enhorabona. Animat a repetir la lectura.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Sobre l'alternativa que planteges, m'inclino a trobar l'habilitat de lligar les dues actituds. Ser una persona bondadosa i intel·ligent.
Sumar.
Salutacions molt cordials.
...................