La llegenda del Setbanyes

Un relat de: sants78

Vet aquí una vegada, fa molts i molts anys que hi havia un regne on els seus habitants hi vivien en pau i armonia. No eren masses les seves preocupacions, tret d'aconseguir el menjar, i fins i tot aquesta no resultava en excés un problema gaire greu, doncs els boscos del regne eren plens d'arbres fruiters, que brindaven a tothom fruits més que suficients per subsistir, clar, perqué no us ho dit que al regne tothom era vegetarià. Les altres necessitats eren ampliament cobertes. Els habitants dormien a les moltes coves i balmes que hi havien a les muntanyes i bevien de les aigües que oferien rius i llacs.
Com veieu tot era normal al regne. Bé, tret d'un petit detall insignificant, els habitants d'aquell regne eren tots drags. Drags vermells, negres i verds vivien dedicant les seves hores lliure a cultivar les arts, forjant belles escultures de ferro amb les seves flamarades o composant belles cançons per després sembrar el cel amb les notes que tocaven amb els seus sacs de gemecs (que a una terra tan alegre com aquella rebien un nom ben diferent, els sacs de rialles).
Però com diuen que la felicitat no hi és per sempre vet aquí que un rei humà de terres enllà va fixar els seus ulls sobre el regne dels drags amb la cobdiciosa i egoista intenció de conquerir-lo. Llavors, entre tots els seus soldats va decidir buscar a aquells valents que fessin tan ardua missió per a glória seva.
Però els homes, fruit de les guerres i de les desgracies que ells mateixos es produien havien conegut una cosa que els drags, en aquella terra tan xiroia desconeixien, la por. I deu ni dó quina por que feien aquells animals que escopien foc i volaven. Així que a l'expedició només es va presentar el més fort i valerós dels cavallers, un tal Jordi.
Resignat el rei amb un sol cavaller, el va armar, amb un escut d'or, una espasa invencible i el millor dels cavalls del regne.Així va marxar en Jordi cap al llunyà pais dels drags aclamat per doncelles i quitxalla i envejat pel seu valor per la resta dels cavallers, com un autentic heroi.
Diuen que en Jordi va trigar gairebé sis mesos en arribar al pais dels drags travessant profunds boscos i pronunciades muntanyes, creuant rius i bordejant llacs cabalosos, enfrontant-se a saltejadors de camins i a rivals del rei. Però després de tots aquests perills a la fí allà hi era, a l'encreuament de camins on podia decidir entre entrar al regne o marxar lluny. I sense dubtar gens va fer correr al seu cavall per entrar ràpid a combatre els drags.
La veritat és que es va sorprendre, doncs el pais dels drags no era gens com deien les rondalles. No hi havien volcans ni rius de lava. I el cel no era vermell com el foc, sino d'un blau meravellós. "Bé, és igual, el rei estarà molt més content si conquereixo un regne tan bonic com aquest" Així que es va preparar pel combat i va començar a cavalgar amb furia pels camins buscant al primer drag per derrotar.
I al cap d'uns minuts de carrera va divissar a la llunyania el seu primer rival, un fabulós exemplar de drag vermell que sota d'un pomer es protegia del sol i tocava una dolça melodia amb el seu sac de rialles. Així en Jordi es va dirigir cap a ell.

-Bon dia tingueu cavalle. Que us ha portat a aquesta terra -preguntà coordial el drag.
-Calla monstre maligne! I contestam, qui mana en aquest regne?

El drag va depositar el seu sac de rialles a terra i va dubtar uns segons. Doncs hi havia una cosa que ni Jordi ni vosaltres sabieu, i és que el regne dels drags era un regne sense rei, on manaven tots.
-No us entenc cavaller. Qué és manar? No he sentit mai aquesta paraula.
-No et riguis de mi drag! -contestà aixecant l'espasa el cavaller.
-Vigileu! No prenguessiu pas mal!
-Contesta! Qui és el rei? Qui decideix el que es fa?
-Home, doncs... en aquest cas... potser jo mateix puc ser aquest rei que dieu.

Quina gran sort! -va pensar el cavaller. Arribo al regne i al primer drag que tinc ocasió de derrotar resulta ser el rei dels drags. El venceré i tots hauràn d'acceptar el domini del meu rei.

-Així doncs preparat per morir drag! -i dient això el cavaller es va llençar sobre ell donant-li un fort cop amb l'espasa.
-Au, va dir el drag! M'ha fet mal!

El cavaller va mirar la pell del drag i va veure com aquest no tenia més que una rascadeta a la panxa. L'espasa en canvi s'havia convertit en una muntanyeta de pols metàlica.

-Has d'anar amb compte quan juguis home! Que rebrem mal!
-Jugar has dit? He vingut a conquerir aquest regne!
-Com? No t'entenc home, fas servir unes paraules tot estranyes. Que vol dir conquerir?
-Deixam bestiola! Jo seré el teu senyor i tot això serà meu.
-Ah! Home, tu el que vols es menjar. Haver començat per aquí home. Té, pren-ne tantes com vulguis -i fent un cop amb la cua va fer caure una muntanyeta de pomes al propi cap del cavaller- Menja menja! que amb lo petit que ets segur que t'omples de seguida.

El cavaller bullia de rabia per aquell drag, al seu entendre, tant irreverent. Així que agafà una poma i li llençà amb furia al drag, que sense immutar-se va obrir la boca i se la va menjar d'una queixalada.

-Gracies humà, però ja he menjat prou per avui, no és qüestió d'atipar-se.
-Fuig de la meva terra! T'ho ordeno!
-Buff, ja hi tornem a ser, ja no t'entenc. Si vols terra pren-ne tanta com vulguis. Que vols fer una muntanyeta? Ben mirat ja ho deien que sou estranys els humans, però bé, tu mateix.
-Ahh! Maleït bitxo! Aquesta terra serà meva!
-És que et vols estirar? Cap problema home, que el pomer fa molta ombra i tu tot estirat ocupes ben poc. A més jo marxava ja. Apa, que vagi bé la muntanyeta.

I dit això va marxar volant mentre el cavaller Jordi cridava tot un seguit de malediccions que com podeu supossar el pobre drag no va entendre.

-Bé, aquest drag deuria estar boig, ja en trobaré d'altres que em tinguin por i poc a poc els aniré vencent -pensant això va seguir recorrent el regne.

Una mica més endavant, seguint pel mateix camí, hi va trobar un rierol d'aigües clares on reposava un drag negre de gran tamany. El cavaller es va apropar i si fa no fa va tindre la mateixa acollida. Bé, dic si fa no fa, doncs els drags negres eren més afeccionats a la poesia que a la música i tot sovint parlaven fent rodolins.

-Bon dia cavaller estimat! Puc saber a aquesta terra que us ha portat?
-L'he vingut a conquerir. Si m'ajudeu a derrotar al rei us prometo grans fortunes.
-No entenc pas el que voleu perqué no de nou m'ho expliqueu?
-Si lluiteu contra el rei dels drags podreu tindre tot l'or que volgueu.
-D'or no en vull pas, no es pot pas portar al cabàs.
-Doncs us prometo menjar, tant com volgueu!
-No hi trobo pas el sentit! Ben aviat serà tot podrit!
-I no voleu pas manar?
-No se pas que dieu? Us prego que m'excuseu.
-Coi de drags! Es que ningú m'entén? No vols pas decidir que es farà?
-Però això ho faig ara ja, no em cal això de manar. I si em pregunteu i em disculpeu jo ara he de marxar, que us vagi bé això de manar.

I dient això també va marxar volant com el drag vermell, deixant al cavaller Jordi amb un pam de nas.

-Maleït pais de bojos! Tot creuen ser el rei! -es va dir el cavaller- Però no penso rendir-me.

I així el cavaller Jordi es va dedicar a anar pel regne intentant fer la guerra a tots els drags que es creuava. I es veu que va ser tan persistent que al final va aconseguir arribar a ser un maldecap pels pobres i pacifics drags, que un dia van decidir reunir-se per veure que feien amb ell.
El cas fou molt important, doncs no hi havia drag al regne al que en Jordi no hagues fet la guitza en alguna ocasió. Així les idees que van arribar a l'Assamblea de drags foren molte i molt diverses. N'hi havia que proposaven tornar-lo volant al regne dels homes, però això no garantia que un cavaller tant sorrut com aquell no tornés a donar la murga. D'altres deien que l'haurien de tancar a una cova per no haver-lo d'aguantar més, però llavors potser venien més homes a buscar-lo. El més molestos van propossar una cosa ben poc propia dels drags, menjar-se al cavaller i enviar els ossos al rei per tal de que no n'enviessin més. Però el sol fet d'imaginar-se menjant carn els va repugnar tant a tots que van desestimar l'idea de seguida.
Al final només van acordar portar al cavaller al davant de l'Assamblea a veure si en treien l'aigua clara de tot plegat. Així el van anar a buscar i el van trobar intentant construir la torre d'un castell aixecant grans pedres tot sol. El van agafar i tot la resistencia del cavaller, que no va parar de donar cops de peus i mans, se'l van endur volant a presencia de l'Assamblea.
Quan el valent cavaller es va veure davant de tots aquells gegants va creure que la seva fi havia arribat i que se'l cruspirien tot seguit. Les cames li van començar a fer figa. El rostre se li va quedar morad i els ulls gairebé en blanc. Tot el cos li tremolava i tartamudejava demanant clemencia. La suor li corria cara avall cap com si fos un riu.
Els drags el van examinar estranyats i li van preguntar que era allò que estava fent, a la qual cossa Jordi va contestar... "Po-po-por". Els drags llavors li van preguntar si tots els humans en tenien de po-po-por, a la qual cossa en Jordi va contestar que "si-si-si". I decidiren tornar-lo a casa, creient que si tornava un altre home amb ganes de fer la guerra només caldria fer un parell de truquets com el de llançar foc pels queixals per espantar-lo.
I a partir de llavors així van decidir fer tots els drags, guanyant-se la fama que tenen de terrorifics entre els humans. Bé, o quasi, doncs un d'ells, el més petit de tots, un que encara era un noiet d'uns 200 anys va trobar que era molt trist que els homes, fins i tot els que eren nens com ell, no coneguessin l'alegria, i si en canvi aquella cosa tan terrorífica que era la po-po-por. Així doncs va carregar de melodies el seu sac de rialles i es va dirigir al pais dels homes dispossat a fer xiroia.
I diuen que aquest petit drag, en Setbany
es, encara es passeja per les festes dels pobles i barris cantant, ballant i ensenyant a petits i grans que és aquella cosa que els humans de vegades sembla que desconeguem i que no és res més que l'alegria. I com diuen conte contat, conte acabat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487974 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]