La línia invisible

Un relat de: Magda Garcia
Ella fingeix dormir quan ell arriba de la feina i es fica al llit al seu costat. No li ve de gust parlar-li ni està interessada en conèixer el seu dia a dia. Quan es van enamorar, fa anys, varen compartir molts interessos, però ara només els uneix la monotonia. Ell fa igual quan ella s'aixeca. També fa veure que dorm per no haver de desitjar-li un feliç dia. Ni tan sols es parlen.

Ara només comparteixen un matalàs amb una línia invisible que cap dels dos ni tan sols frega.

Cadascú viu al seu món i l'única cosa que encara els uneix són factures i saldos que consulten a través de les aplicacions del telèfon mòbil. Gràcies als torns de feina amb horaris diferents, aquesta relació pot durar i durar sense cap tipus de conflicte perquè s’han acostumat a amagar el cap sota l’ala.

Ell practica activitats esportives vinculades al futbol i a la bicicleta, i ella es dedica a caminar i fer gimnàstica. Tot amb amics que no es coneixen entre ells. Ja porten anys així.

La línia invisible que cap dels dos ni tan sols frega ja és una més de la família. Ara són un trio: ella, ell i la línia que els separa.

No son prou valents per afrontar la seva relació i parlar obertament de què els hi passa. Podrien ser una parella feliç però la línia ha acabat condicionant-los com una amant invisible que s’ha infiltrat dins les seves vides.

Comentaris

  • Malauradament[Ofensiu]
    Janes XVII | 19-03-2025

    Un retrat punyent del parany en el que es cau en un instant, i la corda per sortir-ne s'ha de lligar i estirar alhora. Complicat, però la relació de tres no arriba enlloc. Està escrit.

  • Bona monotonia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-03-2025 | Valoració: 10

    Quina crítica sobre una parella que es fan cas ni per a donar-se "el bon dia". La qüestió és que passen olímpicament un de l'altre.
    Molt ben explicat, frase per frase i la situació que tenen els dos.
    Enhorabona, Magda.
    Una abraçada.
    Fins a l'altra.

  • Potser[Ofensiu]
    Prou bé | 18-03-2025

    Es pot ser feliç així o si més no, anar fent la viu-viu. Si res esperes res et falta i en aquest cas la pau (domèstica) no sembla por.
    Molt ben descrita una situació que és més habitual del que sembla... Potser.
    Amb total cordialitat

  • Anar fent[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-03-2025

    una dissecció punyent i melancòlica d’una relació que s’ha esvaït sense que cap dels dos tingui el coratge de posar-hi fi.

    Tot el relat parla de coses casolanes, però la línia invisibles és una imatge poètica de molta profunditat; és un personatge més del relat, tal com ho és a la vida de la parella.

    L'estancament i la resignació són clars i evidents. M'agrada que no hagis carregat les tintes fins a fer-ne un drama violent. Aquí no n'hi ha d'enfrontament, hi ha indiferència, rutina, incomoditat.

    Un gran relat de costums, una perfecta descripció de la manca de comunicació, de la indiferència, de la manca de valor, d'un còmode i trist anar fent.

  • Monotonia[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-03-2025 | Valoració: 10

    Una relació de conveniència, covardia, comoditat... que en realitat és incomoditat.? És ben evident, que el que abans era un equip, s'ha anat convertint en un autèntic desguàs, ni tan sols hi cap voluntat de parlar-ne. La monotonia, la falta de connexió emocional, la desafecció mútua, han acabat amb la relació. Acceptar-ho i fer un pas endavant, seria un gran inici, per prendre una determinació.

    Una abraçada Magda,

    Rosa.

  • Monotonia[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-03-2025 | Valoració: 10

    Una relació de conveniència, covardia, comoditat... que en realitat és incomoditat.? És ben evident, que el que abans era un equip, s'ha anat convertint en un autèntic desguàs, ni tan sols hi cap voluntat de parlar-ne. La monotonia, la falta de connexió emocional, la desafecció mútua, han acabat amb la relació. Acceptar-ho i fer un pas endavant, seria un gran inici, per prendre una determinació. Una línea invisible, que en realitat és ben visible.

    Una abraçada Magda.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

176 Relats

638 Comentaris

63279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.