LA JUGADA D'ESCACS

El joc d'escacs, originari de l'India, passant per Pèrsia i introduït pels muslims a Europa per la porta de l'iniciant Nació Catalana ..
És Conserva a la població lleidatana d'Ager, un joc en cristall de roca, part de les peces, als estats units hi ha la resta, del que fou un joc pertanyent al noble català Arnau Mir de Tost ( vers l'any 1000), segons sembla de manufactura egípcia. Com hom pot veure aquest joc té una presència molt important en la cultura humana....Pes això llegir aquest poema teu, Perla de Vellut, bastit amb una intel·ligència poètica magistral, honora les lletres catalanes i la situa com a literatura creativa, jogaire, i innovadora. La veritat que a voltes em sorprens amb el teu barroquisme exquisit i es per això que des de la meridionalitat catalanovalenciana teua, amb arrels, de naixement andaluses que ens remeten als grans poetes andalusins de l'Hispania de confessió musulmana. Crec que a RC, t'has fet un lloc estimable i valorat per tothom que et segueix. Nil.

Brillant! "Finalitzarem la nostra partida d'escacs,
a aquesta hora del mar i de la veu, quan el temps no és ja més que una aresta"
Poema molt original.
He gaudit llegint-lo.

Una abraçada.

Bon dia, Perla de vellut:

Moltes gràcies per dir-me que m'he superat en el relat de «Fragments diaris».
Si sabés més d'escacs, potser disfrutaria més d'aquest poema. Però poc en sé, (només el moviment que fa cada peça i poc més).
Això sí, m'ha semblat molt original. Posar l'excusa d'una partida d'escacs per a parlar d'altres coses.
"Batalla sense genets, sense sang entre els dits...".
Suposo que ens parles de la guerra, perquè he vist moltes referències en aquest poema. (O potser estic susceptible al tema).

Una abraçada carregada de pau.

Relat llegit varies vegades.
Enhorabona.
Petons amb esperança... Si, si, si...
M'agradat molt, PERLA.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat.
Salutacions,

Els escacs son un excel·lent mode per parlar de la nostra vida, et fan pensar, gaudir, patir,., t’ensenyen que el camí per aprendre és llarg i feixuc, que sempre som aprenents, i que qualsevol victòria és efímera.
Llàstima que no vivim prop l’un de l’altra em faria gràcia fer una partida amb tu.

un poema tan original que fa pensar i llegir i rellegir les metàfores que amaga aquest joc d'escacs tan ben trenat que a cada llegida i trobes quelcom que se t'havia escapat. Molt bo

Original el tema del poema. Partint d’una partida d’escacs fas referencies quotidianes dels infants , dels besos i dels sentiments. M’agrada aquesta combinació de coses tangibles (el joc d’escacs) amb imatges més subtils. Malgrat no sé jugar a escacs. Potser si en sabés captaria millor el poema.

El ritme està molt aconseguit.
Jo faig un paral·lelisme amb la guerra. No sé si hi és, però.

Peons avant!
Cavall al davant,
batalla sense genets, sense sang entre dits!

M'encanta! Tant de bo totes les batalles fosin aixì!
Moltes gràcies Perla!

Peons avant!
Cavall al davant,
batalla sense genets, sense sang entre dits!

M'encanta! Tant de bo totes les batalles fosin aixì!
Moltes gràcies Perla!

Bon dia, Perla de Vellut!! No em diguis que no saps res de qui sóc...

He llegit el teu relat i el trobo magnífic. No sé quina és la seva moralitat (si la té, que no la necessita pas) o el seu sentit (si el té, que no el necessita pas), però malgrat aquests inconvenients no pas imprescindibles he de dir que és un relat d'una musicalitat i d'una invenció tals que potser m'hagués agradat a mi mateix inventar-lo. Realment, potser em donarà alguna bona idea per al futur; penso que potser faré...

En fi, que compleixes una de les finalitats bàsiques d'un relat: agradar i entretenir.

Bé, espero que ens veurem per relats. Salut i sort!!

“a aquesta hora del mar i de la veu,
quan el temps no és ja més que una aresta
llimada a flor de besos, de gemecs
de paraules rodades fins al tedi.“

Que queden solemnes i elegants. D’acord amb el text farcit amb símils i metåfores, o com es digui.

"No sé quantes hores/ ens va portar l'escac i mat": suposo que a través d'aquest joc parles d'una relació amorosa, de manera magistral, per cert. No s'acaba d'entendre, però arriba molt. Dels millors que t'he llegit.

El joc d'escacs sempre ha sigut una imatge molt poderosa. La poesia, tant pel ritme com pel contingut, em recorda els versos de T.S. Eliot: "Tinc els nervis de punta, aquesta nit! De punta!/Oh queda't amb mi! Parla'm! Sempre estàs callat! Parla!".
El joc és una lluita immensa, a mort; una recreació de la dualitat, on un dels dos ha de morir. Tota la poesia té un sentit èpic: "perquè ha passat el temps de fer taules" i només queda la lluita. És difícil entendre el joc com una harmonia, com una unió entre complementaris; el joc és la vida; només compta sobreviure.

amb un mateix o amb els altres, és el nostre destí. Víctimes de les nostres contradiccions amb les partim i amb les que arribem al final. Bonica paràbola la dels escacs amb les armes esmussades, però, batalla a fi de comptes.

Valgui la redundància.

Bon relat, PERLA.
Enhorabona. El joc d'escacs, el fas jugar de forma molt interessant i curiosa.
M'agradat molt
Salutacions.

Bona nit Perla de Vellut,

Gràcies pels teus comentaris d' ahir a tots els meus poemes.

Molt bonic el teu últim relat.

M' agradat molt llegir-ho! continua escribint així que m' agradarà llegir els teus relats .

Una abraçada

Noia Targarina

Un poema difícil. Però es llegeix molt bé encara que el significat de cada vers, a vegades s'escapa, l'he trobat de ritme armoniós i fluint fàcilment.
M'ha agradat molt!
Amb total cordialitat