La història que reflecteix Corbes de sang

Quan vaig tenir la idea d’escriure aquests vint-i-vuit poemes feministes només volia que fossin temes actuals, del segle XXI el qual encetàvem. Rondava l’any 2005 i m’acabava d’examinar d’unes assignatures de la carrera de multimèdia, la qual llavors encara no estava homologada tot i que tenia nivell universitari. Mentre tornava de l’examen, la meua ment va començar a bullir i a sobre pensar. Se’m va acudir aquesta gran idea que he portat a terme durant set anys ja que era d’alt nivell i necessitava documentar-me a part de composar els versos i que tot cobrés un gran sentit. De fet, poemes com els meus i un poemari tan complet com el que he fet, no els he trobat a cap lloc. (I això que porto anys, llegint, interpretant i estudiant poesia).


Per la ràdio que tenia encesa mentre tornava de l’examen cap a casa feien una crida a la participació d’un concurs sobre la violència de gènere. Demanaven poemes que tractessin aquest tema. Llavors i per la nit, em vaig començar a inspirar. El meu cervell i el meu cor van començar a treballar i va sorgir el poema de «Nina», el primer del poemari que vaig composar del recull. Llavors encara no sabia que havien de tenir vint-i-vuit versos ni nom de dona. Tot això ho vaig perfilar en un futur, quan vaig començar a desenvolupar la gran idea.


A la fi, no vaig participar al concurs de la ràdio, perquè el vaig acabar fora de la data de les bases. A més, a hores d’ara, no recordo ni el nom del concurs ni la ràdio a la que feia referència. Aquest poema tant dur, però que desgraciadament no s’allunya de la realitat que estem vivim a Espanya i arreu de món en quant a la violència de gènere que hauria d’estar erradicada per ser persones racionals, em va obrir els ulls i em va animar a continuar. Les estadístiques en quant al nombre d’assassinats em produeixen esgarrifança. Volia fer poemes protesta que defensessin la figura de la dona tan desfavorida durant anys, dècades i segles en la història. Fins i tot l’han considerat com a sexe dèbil, però només és una fal·làcia perquè solen ser persones molt valentes i resistents les dones i que han tirat del carro de la família tot i estar en solitud en ocasions, per la mort de la part masculina, o per abandó o passar i eludir les responsabilitats paternals.


Si ens aturéssim a pensar què seria del món sense les dones ens atreviríem a respectar-les més, no abusaríem d’elles, ni les degradaríem. Tampoc vull que les veneréssim com si fossin autèntiques deesses, però algunes s’ho mereixen per la gran labor que fan.


Cada poema tracta un tema diferent i ben dispar. Per tant, tenim vint-i-vuit temes diferents al recull. Hi ha dos poemes històrics, o així els considero. El primer és el de Irene, que etimològicament vol dir: “que estima la pau”. És un poema bèl·lic, que fa referència a la Batalla de l’Ebre (1938-1939), la més sanguinària dels últims dies de la nostra història recent espanyola. La protagonista és una dona que ha tingut fills, que han format part dels dos bàndols, perquè es tractava d’una guerra civil. Un panorama més que dolorós per a la Irene ja que l’enemic estava a casa i era la lluita de germans. Amb el temps i encetant el segle XXI, ha tingut nets i besnets i ara té por de què vingui una guerra freda i econòmica ja que té la mala experiència del passat i està avisada. El poema acaba amb una reflexió.


El segon poema històric és el de Glòria, una germana de pau i goig d’alguna congregació que no s’especifica quina que està disposada a ajudar als nens orfes d’una guerra. Es considera que aquests nens, que estan traumatitzats pels horrors que els ha tocat viure en tan curta edat, s’han de tractar amb amor, molt d’amor i educació. La Glòria estarà preparada per a instruir-los en un orfandat. Aquests nens són el futur de la nostra societat i els fruits que hem de cuidar. Atreviu-vos a fer-ho.
Us avanço que aquest pròxim 2026 tindreu disponibles tots els vídeo poemes del recull de «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes». A més del llenguatge i la llengua catalana, m’he atrevit a treballar el llenguatge audiovisual. Em podeu seguir, si us ve de gust, pel canal de Youtube de literatura “Mi mundo literario” al següent enllaç:


https://www.youtube.com/channel/UCU6jmOnQOyxgISdJDu431_Q


He creat una llista de reproducció d’aquest recull en concret a:


https://www.youtube.com/watch?v=BADCvV_uRxw&list=PLq-11O0v3dM21-lMRfAMiuXAhgk505zYg


Desitjo que el gaudiu i bones festes, que l’esperit d’un Nadal ple de pau us envaeixi.