La guspira al caure no fa soroll

Un relat de: Aljezurful
La guspira al caure no fa soroll. Cau sense molestar, sense dir res. La guspira cau a l’estora càlida que reposa sobre el terra de fusta. La guspira al caure te ànsies de llibertat, poder i grandesa. La guspira al caure te afany de ser, determinar-se i créixer. I al enfonsar-se tímidament sobre les arrugues de l’estora amaga, momentàniament, els seus desitjos més imminents. La guspira al caure no pensa en ningú més que en ella mateixa. L’embriaga l’egoisme més ardent i pensa només que per créixer cal espai sense pensar si aquest està o no ocupat.
Tot això succeeix mentre l’Enric, avui adjunt del Director Financer, jeu al llit suat al costat de la Maria , Directora General adjunta , amb l’esperança que les seves promeses d’amor falses els ajudin a enfonsar a en Tomàs, actual membre del comitè de Direcció i Director General de la sucursal , amic personal de la Maria i mentor especial de l’Enric des del moment que aquest entrà a la empresa.
La Roser, esposa de l’Enric, l’espera a casa després d’una dura jornada laboral. Avui ella ha banyat als nens tota sola, els hi ha donat el sopar i els ha posat a dormir, sabent que el seu marit arribaria tard , un cop més, per qüestions de feina. Connectada ara a l’ordinador, filtreja novament amb en Lluc, un suposat internauta atractiu i ric hereter d’una gran empresa que des de fa dies li demana una cita a cegues. Sembla , finalment, que la Roser està decidida a quedar amb ell, encara que no sap quan.
En Martí, parella de la Maria, s’ha quedat sol preparant les invitacions del convit de casament. Fa una estona ha marxat en Pau, etern secret amant d’en Martí.
En Tomàs encara parla pel telèfon, parla amb en Sergi, Vicepresident de la Companyia . Li reporta confidencialment les dades tergiversades del Model econòmic financer . No ho fa pas per correu electrònic, no vol deixar res per escrit. Confia així que, després de les ultimes batzegades professionals d’en Sergi, aquesta darrera pífia suposarà una estocada letal i el President decidirà substituir-lo un cop s’adoni que el que li reporta no coincideix amb la realitat. No té por, en Sergi, com a bon Cap, sempre ha assumit com a propis els errors del seu equip.
En Pau, tant bon punt a deixat en Martí, ha anat a casa de la Esther, la novia de l’Alex, el seu millor amic. La Roser està a l’aguait de la seva bisexualitat, de fet no només no l’hi importa si no que l’excita pensar en això mentre ho fan, però evita desesperadament pensar en l’Alex, perquè això li treu les ganes i la possibilitat d’arribar al seu íntim, personal i intransferible orgasme, no pas per res més.
L’Alex està al poliesportiu. Parla amb en Cesc que és entrenador de l’equip de basquet. Fa dies que està molest perquè la titularitat d’en Daniel (company d’universitat, amic de la infància ) l’ha relegat a la banqueta. Li explica , com qui no vol i en mig de riallades còmplices, la borratxera d’en Daniel dissabte a la nit i, com qui no vol , opina subjectivament de la suposada ingesta de cocaïna per part d’en Daniel. Tot ho explica , teòricament, amb bona fe, no dona res per vàlid, només opina, com a possible i innocent explicació del bon rendiment del seu estimat amic durant l’encontre de Diumenge després de la festassa que es va tirar. Li fa prometre a en Cesc, l’entrenador, que no dirà res, que això es una conversa de companys, tot i que sap prou bé perquè ho fa.
En Cesc i en Lluc són germans. El que no sap un d’ells és que l’altre fa temps va anar al notari amb la mare (tot i que la dona, a hores d’ara, encara no sap ben bé a on va anar i què va firmar). Ara un dels dos sap també que un cop morta ella, usufructuaria del pare, les accions de la empresa que no dirigeixen recauran únicament en un dels dos. El dia que això passi, farà fóra al President perquè no és de la família i al germà el deixarà tirat i sense res perquè , segons l’un no val per res, només que per connectar-se per Internet i quedar amb dones casades.
En Daniel és fill d’en Sergi, un home de negocis i Vicepresident d’una gran empresa. D’amagat avui li tornarà a robar diners de la cartera. Les seves festes son cares i al tornar d’una d’elles toparà amb un cotxe de front matant al conductor que tornava tot feliç de la feina pensant en un increment salarial després de reportar bones xifres al President de la companyia en un correu electrònic que ja té preparat i enviarà des de casa. En Daniel anirà tan begut que tardarà en adonar-se que el cotxe que ha fet estimbar és el del seu Pare.
A l’enterrament i assistiran tots. L’Enric i anirà amb la seva dona Roser i quan es trobi amb la Maria es donaran, fredament, la mà plorant, deixant a en Martí una mica en segon pla. En Tomàs estarà literalment destroçat i l’Enric li passarà el seu braç per l’espatlla intentant-lo consolar mentre la Maria li fa un petó i l'abraça. Saben que en Tomàs i en Sergi eren bons amics. En Daniel es quedarà a casa sense forces, carregat de calmants, i amb ell, com a bon amic, s’hi quedarà l’Alex mentre envia l’Esther tota sola al sepeli, com a representant dels dos.
A l’altre punta de la ciutat dos germans es miraran plorant i s’agafaran les mans mentre li diuen al notari abans de començar que estaran sempre d’acord amb les ultimes voluntats de la mare recient traspassada. Una mare que mai els hi va explicar que tenia un fill secret, en Pau, fruit d’una relació fortuïta amb l’home de confiança de la empresa del difunt marit i actual President de la companya. En Pau i el seu pare ho saben així com també saben que, per legítima, a en Pau li corresponen una bona dosis d’accions que la mare, independent de l’usufructue, tenia de la empresa. Les suficients perquè els seus desconeguts germanastres no tinguin mai el domini de la empresa. I en Pau exercirà de mà dreta del seu pare quan aquest el nomeni Vicepresident. La política de la nova direcció és clara: cal reduir personal. L’Enric, la Maria i en Tomàs són a les llistes.
La guspira crema lentament, sense que ningú se’n adoni, deixant negror allà per on passa i la desolació s’escampa poc a poc, sense fer soroll. La guspira es traïdora perquè d’amagat destrueix tot allò que toca sense distinció i al final, la guspira, petita com és, pot acabar matant encara que les flames quan estan en el seu punt més àlgid, llueixin boniques i acollidores.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: