La guillotina de la persiana

Un relat de: ireneagrafojo
Fixeu-vos en la persiana,
diria ella amb la veu pausada però afilada,
mentre la llum comença a colar-se.

La llum del dia m’escup a la cara.
Un calfred m’encalla la sang,
i el carrer brama com un gos rabiós
per aquest camí de runa i urgència.

Allargo l’espera d’aire net.
Pujo la persiana —guillotina invertida—.
El caos em trepitja els talons.

Comentaris

  • Sota la mateixa fulla[Ofensiu]
    ireneagrafojo | 14-03-2026

    Gràcies per la lectura i pel 10! Després del diumenge, el dilluns... i la fulla ben afilada. Al final, tots compartim el mateix despertador de ferro. Ens llegim!

  • Una simpàtica reflexió sobre l'inici del dia[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 14-03-2026 | Valoració: 10

    M'agrada la teva mena de reflexió sobre l'inici del dia.

    Certament, és angoixós veure quan comença el matí i la "guillotina" de la persiana anuncia l'inici d'un nou dia... i de les seves responsabilitats i assumptes, així com l'inici de noves situacions.

    Després de diumenge dilluns, com bé diu el refrany.

    Bé, ens veurem, irenegrafojo, salut per Relats!!!