LA GRAN GUERRA

Un relat de: Identitat Inedita
OLOR DE GUERRA
1914-1918
El 24 de juny de 1914 un doble assassinat va desembocar en la mort de milions de persones.
El jove Gavrilo Princip de 19 anys, després de l’intent frustrat amb bomba d’una altre activista serbi, corria desfermat per els carrers de Sarajevo. El pla d’acabar amb la vida de l’arxiduc, havia de tenir una fi exitosa. L’afronta que l’imperi austro-hongarès els havia infringit després d’annexionar-se Bòsnia no era perdonable. En ple carrer, sense ni mirar, va disparar
contra la parella reial d’Àustria, tocant a l’arxiduc Francesc Ferran al coll i a la seva dona a l’abdomen. Ambdós varen morir en l’atemptat. La dona al mateix vehicle i el arxiduc poc després quan va ser traslladat a casa del governador.
L’assassí, serbi, nacionalista declarat, va ser dut a la presó on després d’un intent de suïcidi hi va morir al cap de quatre anys. La tuberculosi feia estralls.
A partir de l’atemptat un conflicte bèl•lic es va desfermar.
Alemanys d’una banda; russos, anglesos i francesos d’una altra; els austro-hongaresos, tancant el triangle.
Pocs mesos després, un 28 de juliol, l’imperi austro-hongarès va declarar la guerra a Sèrbia.
Altres potències al llarg de la contesa, anirien prenent partit,: Estats Units, Japó, Itàlia, al cantó dels Servis, l’Imperi Otomà i Bulgària amb els qui havien iniciat el xoc.
La gran guerra havia començat.
Corria el 28 de juliol de 1914.
L’11 de novembre de 1918 es posaria fi a l’horror tant sagnat que va causar la mort de gairebé 17 milions de persones entre civils i combatents.
Però aquest no va ser l’únic horror que va assolar Europa. No.
Una grip procedent de, encara a dia d’avui no se sap d’on, va devastar el continent europeu provocant en menys de 20 mesos entre cinquanta i cent milions de morts arreu del món, dades estimades.
Ha passat a la història com a “grip espanyola” perquè Espanya va ser l’únic país que es va fer ressò de la pandèmia i en va fer difusió.

Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 17-05-2021

    Ja ets vermella però separat? No Proubé, Prou Bé?

  • Prou bé | 17-05-2021

    Gràcies per la benvinguda!

  • Identitat Inedita | 17-05-2021

    Raó tens. Encara que es va dir espanyola no per la procedència sinó perquè Espanya va ser l'únic país que la va identificar coma pandèmia.
    Gràcies pel comentari i benvinguda a relataires.
    T'aniré llegint

  • Guerra, la Gran[Ofensiu]
    Proubé | 17-05-2021 | Valoració: 9

    Bon relat d'un fet que va conduir a una de les desfetes més devastadores de la història de la humanitat. I com que no n'hi havia prou...la cirereta, O millor el cistell de cireres, de la grip mal dita "espanyola".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.