La glacera i l’urc de persistir

Un relat de: rautortor





La glacera i l’urc de persistir

Expectant, la glacera tem que torni el sol,
que el foc de l’estiu penetri implacable
fins al seu cor de glaç que la manté viva.
De moment els núvols amics l’assosseguen
renovant-li la pell nevada i l’urc d’existir.

Ella, agraïda, deixa que flueixi, abundant,
la sang cristal·lina que ha de nodrir la terra.



Comentaris

  • L'urc[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 09-01-2026 | Valoració: 10

    Pobres glaceres, pobra pell que es va fonent i no tornarà. Hi ha bèsties que canvien de pell, però els torna a sortir. La de la glacera es perderà. Sort que hi ha veus, com la teva, que ens la dibuixen i emmarquen. Desconeixia la paraula "urc", l'he buscat al diccionari i l'entenc com "orgull", encara que té altres significats. Sempre enriqueix llegir-te. Una abraçada, Raül i que tinguis una bona entrada d'any!

    Aleix

l´Autor

rautortor

244 Relats

790 Comentaris

176279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen