LA GATA NEGRA

LA GATA NEGRA

El pobre animal arrossegava la seva ombra esquinçada per terra, una gata negra amb l’esquena marcada per les cicatrius en forma de xerrac que li havia deixat aquell malparit, home de mans dures i ànima estèril.

La gata, anomenada ‘Negreta’ pels veïns que la veien passar com una taca de mala sort, ja no miolava. S’amagava sota els cotxes i bevia dels bassals, i en les seves nits sense somni, les set vides quasi perdudes començaren a bramar en el seu interior, calmant justícia.

Fins que una nit de lluna vermella, quan l’home tornava ebri del bar, les ombres dels alts plàtans es van estirar com llengües i el van lligar contra el terra.

I la gata, amb uns ulls que ja no eren de felí, sinó de buit estel·lar, se li va acostar. No li va clavar les urpes. No el va mossegar. Simplement, va empassar-se el crit de l’home, tot sencer.

L’endemà, l’home va ser trobat mut, assegut a la vorera, assenyalant amb el dit trèmol el buit que ara duia a dins. Mentre la gata, enfilada a la teulada se’l mirava tot llepant-se els bigotis.

S’havia fet justícia felina.






NSRL