La força etimológica de Corges de sang

Per últim i per acabar aquesta secció d’assajos, deu punts en total, tocaré el tema de l’etimologia del recull de poemes. No és casualitat el nom propi que s’ha triat de cada dona en cada poema. Totes les dones que apareixen tenen un nom diferent amb un significat distint. Aquest nom forma part del poema i el fa especial i original.

El poemari de «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes » s’inicia amb «Andrea», que vol dir “la que és masculina” i tracta de la busca de l’amor, malgrat hagi de ser infidel al seu marit per aconseguir-ho.

Després i en segona posició, trobem a «Blanca», un poema que tracta l’assassinat d’una persona amb violència. La veu poètica es veu afectada per aquest ensurt fatal i s’implica com pot per a denunciar-ho. Aquest poema tracta sobre el racisme i juga amb els colors i amb la suma de tots ells.

Seguim amb el poema de «Carla» i assistim a la mort de la protagonista per un accident de trànsit degut al consum de drogues sintètiques. S’implicaran al poema els companys de l’adolescent i li rendiran un homenatge a l’última estrofa.

El quart poema és el de «Dolors», un poema dels més bells que tracta el tema del dol perinatal. La protagonista es convertirà en dida d’un altre nadó per a pal·liar-ho, i a la fi aconseguirà cuidar-se mentalment i superar-ho.

El cinquè poema, el d’Esther, ens parla d’un malson. S’emigra mentalment a un altre planeta diferent de la Terra per a sobreviure ja que el nostre planeta està molt contaminat i deixa de ser habitable. La protagonista agafa el compromís de cuidar el seu planeta d’una manera exemplar i té l’esperança de tenir seguidors.

El poema de «Fina» és molt entranyable i sentit. Està inspirat en una persona real que va existir i va cuidar al jo poètic en la seua infància. El poema narra la seua mort, degut a una malaltia que no supera. L’autora convertirà a «Fina » en memòria col·lectiva.

El poema de «Glòria» està dedicat als nens orfes d’una guerra, que malauradament n’hi ha molts. La nostra protagonista els ajudarà i decidirà cuidar-los en un orfandat.

El poema «d’Helena» és una total crítica a la religió exclusiva en quant a gènere. És un poema molt feminista, que busca la igualtat. A la fi, es fa una crida al llenguatge binari, de zeros i uns, com a forma senzilla de comprendre la vida matemàtica que ens envolta.

«Irene» tracta de la guerra més sanguinària, concretament de la batalla de l’Ebre 1938-1939 que va ocorre a Espanya al segle XX. La protagonista és una supervivent i, amb el pas del temps, té fills, nets i besnets i es planta al segle XXI. Com té moltes males experiències, espera que no vingui una tercera guerra mundial en un futur. I que sigui una guerra econòmica, que no li deixi menjar.

El poema de «Júlia» tracta de la celebració d’una boda. I també de conservar en el temps el matrimoni. És un dels poemes més alegres de tot el poemari.

El poema de «Kelly» ens parla de la immigració i de l’obtenció d’un treball digne. La protagonista reparteix el seu sou que guanya com a netejadora amb els seus fills, que viuen lluny i a un altre país. Ella, tot i les dificultats, té molta energia per a complir amb el seu treball. I també està plena d’esperança per integrar-se a la nova societat.

El poema de «Laia» s’implica en la bulímia que sofreix la protagonista que ha d’abandonar les passarel·les i la moda ja que cau en aquesta malaltia. La protagonista acaba morint a l’última estrofa ja que no se’n surt.

El poema de «Llúcia» narra el perdre el sentit de la vista i superar-ho i adaptar-se. El poema finalitza amb una abraçada sincera del jo poètic a la protagonista.

El poema de «Marta» tracta de la malaltia mental de la depressió. La protagonista creuarà el país d’est a oest per a intentar alleujar-se dels símptomes de la depressió. Ho aconseguirà de la mà de l’oceà Atlàntic ja que la seua mar Mediterrània és incapaç d’engolir-se els seus símptomes ja que és tracta d’un mar tranquil i tancat.

El poema de «Nina» ens parla de la violència de gènere en l’àmbit domèstic. La protagonista serà assassinada pel seu marit i deixarà òrfena a un nadó lactant de pocs dies. El poema també ens parla del veïnat d’aquesta Nina, que va ser incapaç d’evitar-ho i el jo poètic el veu com a còmplice.

El poema d’«Olga» tracta d’una herència enverinada, que fa canviar els valors de la gent ja que només es fixen en valors econòmics.

El poema de «Paula» que significa etimològicament, la que és petita, i és un dels més bells i sensible del recull. Se’ns explica l’abandó d’un nadó.

El poema «Quimeta» ens explica un divorci acordat i es reparteixen la custòdia de cinc fills.

El poema de «Ruth» narra un crim passional degut als gelós incontrolables que sent. La protagonista acabarà pagant condemna en una presó.

El poema de «Sílvia» que significa selva té la funció de denunciar la contaminació d’una selva que acaba per extingir-se. És també un poema on es cultiva el valor de l’amistat.

El poema de «Tomasa» tracta el tema de la infidelitat portat a les últimes conseqüències. La protagonista fuig de la seua vida conjugal en tren i a mig trajecte descobreix que està embarassada de bessones. Afrontarà la maternitat en solitud i sense ajuda masculina.

Úrsula ens parla de l’adopció d’una xiqueta per part d’un matrimoni que la desitja i que no pot tenir fills de manera biològica.

El poema de «Virgínia» tracta de la pèrdua de la virginitat en un dia de Sant Jordi. És un poema innocent, adolescent i molt agradable ja que s’explica el primer bes.

El poema de «Wendy« tracta del maltractament que sofreix la protagonista a classe per part dels alumnes de la seua escola. A la fi, es rescatada per algú que impedeix que es suïcidi.

«Xell» ens narra el dol en la viduïtat. La protagonista ha perdut el seu marit i el jo poètic la intentarà consolar.

«Yasmin» ens parla de la fecundació in vitro i d’afrontar la maternitat de manera solitària i sense la presència masculina.

Per últim, «Zara» ens fa un petit resum de la vida d’una dona. Ens trobarem referències bíbliques des del respecte. El poema afronta el pas del temps i és una crida perquè a la última estrofa, finalitza el dia i la protagonista acaba perdent la seua pròpia veu després d’haver usat tots els fonemes i lletres de l’alfabet per a denunciar injustícies que sofreix la dona en ple segle XXI.

Per acabar i a l’última estrofa, la dona acaba ofegada per la seua pròpia marejada. I el jo poètic li diu que no se’n vagi sense dir res més, però fa d’espectador i no ho pot evitar.

De cara a l’any nou, 2026, estaran disponibles per Youtube tots els poemes de «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes» ja que els convertiré en vídeos, per donar-los un aire més visual. Utilitzo metàfores i altres recursos audiovisuals. Si voleu, seguiu-me al meu canal de Youtube “Mi mundo literario” a :

https://www.youtube.com/channel/UCU6jmOnQOyxgISdJDu431_Q