La figura de la maternitat a Corbes de sang

L’obra literària de «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes» no oblida la figura de la dona i la seva capacitat per engendrar vida durant diferents moments del recull, malgrat no la redueix en cap moment amb aquest únic propòsit.

Dotze poemes, quasi la meitat de tot el recull, ens parlaran de la figura de la maternitat. Passem a recordar-los:

Concretament, el primer poema que ens mostrarà aquesta nova figura maternal és el quart, el de «Dolors». Aquest nou estat de vida es trunca per culpa d’un avortament espontani que sofreix la protagonista i totes les seues conseqüències, que es desprenen: l’absència de vida, la depressió i el dol prenatal. El jo poètic descriu per tots els estats que passa aquesta dona, que s’acaba convertint en dida per pal·liar aquesta profunda depressió perquè té l’oportunitat. Cada batec del seu cor guiarà a la Dolors amb esperança de sortir d’aquesta situació i revifar-se a partir d’aquesta nou nadó, perquè la vida continua.

La Glòria, germana de pau i goig, exercirà el paper de mare dels orfes d’una guerra, malgrat faci més el paper d’educadora acadèmica i de germana.

Al poema de la vella i experta Irene, pels anys viscuts durant el segle XX, la guerra torna a truncar la supervivència al segle XXI, per això ella, que ha tingut fills, nets i besnets sofreix una crisi de valors, com a mostra de la societat en la qual viu.

Al poema de Kelly, la protagonista té fills, però s’ha de distanciar a un altre país per a alimentar-los i enviar-los diners cada mes fruit del seu treball. La seua mainada menja gràcies al seu costós esforç. Ella treballa durament, però l’enyor, la melangia i la nostàlgia hi són massa presents en la seua vida. «Lluita per un futur digne quan el present és de boira» (molt incert).

Al poema de Llúcia, hi ha una relació materna-filial més madura. És la filla qui, al final del poema, dona coratge a la mare per part del sentit de la vista perdut en forma d’una eterna abraçada per a què segueixi endavant. Malgrat la seua discapacitat, la filla lloa el seu encant i li ajuda a superar-se i enfrontar-se a les adversitats.

Al poema de Marta, la maternitat es toca de puntetes concretament als versos número onze i dotze: “si no fos per la cima del campanar amb llur cigonya de vols pausats”. Aquí, la Marta tarda en ser mare i a més arrossega una profunda depressió. El poema no especifica si a la fi aconseguirà ser mare en el temps. L’únic que aconsegueix alleujar-se els seus sentiments fent una peregrinació a Fisterra fent un viatge metafòric i creuant el país d’est a oest: (els seus sentiments passen a ser d’obscures roques a convertir-se en fina sorra).

A Nina, la relació materna-filial es trunca per la violència domèstica i acaba amb la mort de la mare propinada pel pare. És un poema molt dur i potser el més violent del recull. La filla de la Nina, un nadó lactant de pocs mesos de vida, busca la remor de les seues sines trencades mentre la seua mare és morta...

A Paula, la mare abandona a la seua filla per les tristes circumstàncies que li toquen viure. El nadó abandonat anirà creixent i fent-se fort en el temps.

A Quimeta, la mare vol abandonar la seua família nombrosa de fins a cinc fills. Té problemes amb la seua parella matrimonial. Al final, acabarà acceptant una custòdia compartida.

Al poema de Tomasa, hi ha un embaràs de sorpresa. Mentre la protagonista va fugint per les reiterades infidelitats del seu marit, descobreix que està embarassada mentre viatja en tren. Acabarà parint dues bessones sense pare reconegut i acabarà acceptant aquest nou repte. Quan els hi doni pit, el seu somriure s’elevarà més enllà dels núvols.

Al poema d’Úrsula, un matrimoni veu l’adopció com l’única via per assolir la maternitat. Adoptaran una xiqueta plena de temors, però la sabran calmar, educar i estimar.

Per acabar, al poema de Yasmin, una dona soltera satisfarà el seu desig de ser mare a través de la fecundació in vitro. El jo poètic no es podrà resistir al canvi en l’expressió de la protagonista i li regalarà una fotografia per a immortalitzar el moment de felicitat en el seu rostre.

Com podeu deduir, «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes» no jutja sinó que observa i s’atreveix a acompanyar en tot moment a cada protagonista del poema per explica la seua història. El jo poètic analitza diferents circumstàncies i situacions per aconseguir ser mare o deixar de ser-ho... En cap moment, opinarà ni dirà quina situació és millor que un altra, simplement s’implicarà sensible i emocionalment i deixarà que el propi lector també tregui les seues pròpies conclusions.

Podeu llegir el recull complet a Relats en Català amb les seues paràfrasis explicatives corresponents o al meu bloc mitjançant el següent enllaç: http://helenasauras.com/portfolio/corbesdesang/