La distància no és amor, és anhel del teu cor.

Segons, minuts, hores i dies,
tu sempre has dit el que senties.
Sense enganys ni promeses,
sinceritat, amor i belles tendreses.

No tenim pas propietari,
ni pany, ni clau de cap armari.
Romanços, somnis i deliris
no vull pas que em torturis.

Sóc més simple, i sense cortines,
no puc viure amb espines.
Que és ben fàcil ser feliç
sense viure un paradís.

No vull viure dins la gàbia,
no et preocupis no em fa ràbia.
Que rodolo per aquest món,
com a lliure rodamon.

No demanis elegància,
i sospesa a la balança,
si vols viure com un pres
amb condemna pels carrers.

Si et tracten com a mascota,
tu no ets pas tan idiota.
I si et creus que és així
deixa ja de patir.

Que l’amor no és cap cadena,
ni viure tota hora amb pena.
Més amable he conegut,
i rialles per vermut.

Sense condemna ni judicis,
ni agenollar-se ni suplicis.
Si alguna cosa et fa mal,
llença-la que no cal.

Si t’agafen i et desprecien,
és que no t’aprecien.
No et confonguis que ser esclau,
no és gust, ni viure en pau.

I si creus que és així,
parla un dia amb el coixí,
I enraona i valora,
si és passat que surt enfora.

L’estimació no la confonguis
sempre amb alló que tu no tinguis.
La distància no és amor,
és anhel del teu cor.