Cercador
La desaforada mort de l'Ermessenda
Un relat de: SrGarciaEl motiu d’una carrera tan reeixida era el secret més ben sabut de la Ciutat del Sol: es passava per la pedra les mòmies de l’estat major, els encarregats dels ascensos. Aquestes mòmies eren conegudes tant pel seu sentit de l’agraïment com per la seva venalitat.
A l’Ermessenda li va passar el que inevitablement els passa a totes les putes. Es va fer gran i no va poder afrontar la competència d’altres més joves i guapes.
En tenir les primeres arrugues a la cara, es va tornar progressivament agra i antipàtica. Es va preocupar molt en veure que la seva audiència queia en picat. El cop de gràcia va ser el rebuig a la seva sol·licitud d’ascens a general de divisió. Es veu que l’agraïment de les mòmies de l’estat major era molt condicional i interessat.
Va deixar l’exèrcit i es va dedicar a la diplomàcia per almenys veure una mica de món.
El seu primer destí diplomàtic va ser al país dels provençals. Allí es va dedicar a la bona vida. Va abandonar l’atletisme i l’equitació i es va deixar emportar per les anteriorment desconegudes delícies de la gastronomia local. Va tastar totes les classes de formatges, de patés, totes les denominacions d’origen de vins i licors. També s’atipava dels plats més típicament provençals: l’amanida nissarda, la sopa de peix, la fougasse, la cassoulet, la ratatouille, la rouille, la bullabessa, l’aligot i la paella amb xoriço.
Amb tanta vida sedentària i amb tanta dedicació exclusiva i entusiasta a la golafreria, es va engreixar mil cinc-cents quilos, i potser em quedo curt, ja que el sistema mètric decimal no l’hem entès mai gaire bé a la Ciutat de Sol.
A continuació va demanar el trasllat a Reus, una ciutat molt industriosa del país dels valencians. Els reusencs eren justament famosos per moltes raons i la majoria bones; per exemple, eren coneguts perquè no els importava que les dones fossin velles, lletges, grasses i antipàtiques, virtuts que l’Ermessenda havia desenvolupat en grau superlatiu.
A Reus va ser molt ben rebuda i aviat va tenir una nombrosa colla de seguidors. Va concebre l’insensat projecte de convertir Reus en una sucursal de la Ciutat del Sol, amb les mateixes institucions que tant havia admirat.
Els seus seguidors la van seguir, òbviament, en el projecte de fundar una nova Ciutat del Sol. La cosa semblava molt ben encaminada, però la golafre de l’Ermessenda es va morir d’un empatx de menjar blanc. Els seus seguidors no la van seguir i es van dissoldre, però encara avui en dia hi ha a Reus una societat secreta que manté el culte solar, l’adoració del Sagrat Toixó i la pràctica de la sodomia, tan característica dels bons temps de la Ciutat del Sol.
La protagonista també surt al relat “La conversió de l’arquitecta”, on igualment agafa una nova afició
Comentaris
-
Mlolt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 04-11-2024 | Valoració: 10
Un relat que he llegit atentament i gazudit, Gràcies per comentar, ens llegim
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-11-2024
Hola, bona vesprada, Sr. Garcia: Explicació:
Ho entenc, la categoria per a publicar de "Biogràfica" està per a clicar. Sí que és per a explicar la vida d'algú.
I veig que "L'autobiogràfica", no està en la secció de publicar relats. Això he vist en la pàgina de publicar.
(Que, per cert, no publicaré per ara).
Gràcies de tot.
Cordialment. -
Un salt de capitana a general de brigada. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-10-2024
Com pot ser biogràfica i a la vegada fantàstic. Un relat impressionant. M'ha agradat com el descrius amb molta paciència i imaginatiu.
L'Ermessenda és increïble que li passen les coses que vas detallant, minuciosament.
Enhorabona, Sr. Garcia.
(Gràcies per comentar-me el meu relat "El campanar del poble").
Cordialment.
-
Sempre tan divertit![Ofensiu]Magda Garcia | 28-10-2024 | Valoració: 10
M'ha fet somriure molt aquesta Ermessenda, sobretot amb el seu èxit a Reus (està be saber-ho que allà no hi fa res que les dones s'engreixin o s'arrugin). Gràcies pel comentari al meu minirelat de dos ocells que finalment acaben volent junts. Una abraçada.
-
Rufes[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 25-10-2024
Aquesta Ermessenda ha acabat fent se'm simpàtica per les aventures i desventures que té. L'edat no perdona i la competència és gran i si a damunt es deixa .... amb tot això de la golafreria, el finament d'aquesta dona està servit. M'ha encantat això de "Ciutat del sol", i també totes aquestes connexions que fas entre les terres occitanes i les catalanes, on ens fas endinsar-nos en la gastronomia de plats culinaris que no coneixia, però que em ressinen al paladar per la proximitat cultural que transmeten. Em fa pena que la perdua de la joventut acabi passant factura en despuntar les primeres arrugues o "rufes" com diuen Perpinyà enllà (arrufar el nas!, us hi sona?).
-
MOLT BONIC[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 16-10-2024 | Valoració: 10
Molt encertat tot el que escrius m´agrada. I mágrada em llegeixis i opinis, si sempre em passen c oses hahaha
-
Sou o sombra[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-10-2024 | Valoració: 10
Caram, vist el bagatge de l’Ermessenda amb els seus viatges, no sé si podem parlar de sol o de sombra. Malgrat tot, m’ha agradat l’originalitat d’aquest relat. Quin personatge! Una forta abraçada.
Aleix -
MOLT BONIC[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 10-10-2024 | Valoració: 10
Senyor Garcia em sento molt contenta de la teva valoració , he passat una temporada de no escriure però espero no fer-ho mes perquè ho necessito.
-
Gaudint la vida[Ofensiu]Montseblanc | 10-10-2024
He vist que ciutats anomenades "Ciutat del Sol" n'hi ha a tots els continents, però el nom d'Ermessenda i els llocs on passa l'acció em fan pensar en València, que també és anomenada així.
Bé, és un relat d'excessos, com ja ho era el de l'arquitecta. La protagonista viu la seva vida sense barreres (excepte les que li posen els militars quan la veuen arrugada). Ella, com feia en el sexe en l'altre relat, o en el menjar en aquest, gaudeix sense límits. I tot passa factura. Trobo el relat ple d'humor, d'imaginació, caricaturesc en algun moment, amb pinzellades gairebé surrealistes.
La paella amb xorís a la Provença m'ha fet riure. -
Jo de tu, benvolgut autor,...[Ofensiu]llpages | 10-10-2024 | Valoració: 10
no passaria per Reus en una temporada, hahaha! Desconec la raó de les invectives enverinades cap a aquesta ciutat, però queda ben retratada. A banda, què fa que Ermessenda abandoni les delícies provençals que satisfeien la seva golafreria? He passat una bona estona llegint les desventures d'aquesta dona de vida dissipativa, un relat amè que arrenca somriures. Enhorabona!
-
Divertit[Ofensiu]Xavier Valeri Coromí | 09-10-2024 | Valoració: 10
L'he trobat de bon llegir. M'ha agradat el personatge de l'Ermessenda. Tothom fa el que pòt. Llastima que al final se li hagués donat per menjar tant i morís, però almenys sembla que va morir contenta i va aprofitar la vida.
-
Ermessena, Reus i Tarragona?[Ofensiu]Joan Colom | 09-10-2024
No et prives de res, ja fas com Balzac o Galdós, amb personatges que surten a diverses narracions. Ves per on, un avantpassat meu va arribar a General de Brigada a la Guerra del Francès i va acabar de Tinent General, destinat a Lleida com a Governador Militar i Civil, i exercint també les funcions d'Alcalde... sota el regnat d'aquell cabró anomenat Ferran VII. La polifacètica Ermessenda, que havia estat manobre, paleta i arquitecta abans de fer la carrera militar, on va progressar fins a quedar encallada en el generalat més baix, va seguir amb la carrera diplomàtica i va acabar a Reus. El que no em queda clar és si la Ciutat del Sol (simplement la Ciutat, a "La conversió de l'arquitecta") és Tarragona, Barcelona, Carcassona o la ciutat utòpica de Tomasso Campanella. Jo em decanto per Tarragona, per la proverbial rivalitat entre tarragonins i reusencs: això de definir, no Tortosa sinó Reus, com a "ciutat molt industriosa del país dels valencians" suposo que és el pitjor insult que se li pot proferir a un reusenc.
Per acabar, un avís: tens de temps fins demà, dijous 10 d'octubre, a les 22 h., per votar el NanoRepte 1091: ESPIELL. -
Progrés i decadència[Ofensiu]Rosa Gubau | 09-10-2024 | Valoració: 10
Una vida atrafegada la de l'Ermessenda, d'un costat a l'altre per tal de no perdre pistonada. A Reus va trobar una bona oportunitat, però els excessos i la golafreria van poder amb ella. Ben entretingut aquest relat, he passat una bona estona.
Aprofitant la ben estesa li dono les gràcies els seus habituals comentaris als meus relats. Ho agraeixo molt.
Salutacions.
Rosa. -
Desfici[Ofensiu]aleshores | 09-10-2024
Reus. Té regust d'avellana. Em ressona, com una capital un pèl llunyana però la més propera cap al nord. Prim. Recordo un viatge de Tarragona a Reus amb la mare. pe a què? No ho sé. Alguna compra. Alguna germana examinant-se de batxillerat per allà. qui sap; fa tants anys.
Ermessenda acaba Reus, també, sense saber com; però sabem que corre esperitada d'una cosa a l'altra sense comprendre el seu desfici, si és que es requereix que n'hi hagi de desfici.
Valoració mitja: 10
l´Autor
37 Relats
711 Comentaris
33646 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Lladre de tres mans.Últims relats de l'autor
- La desaforada mort de l'Ermessenda
- La llei de Poe
- Memòries d'un cavallot
- Helga - Un remake
- El foc amic
- El poeta inexistent - Plagi encadenat
- El club reaccionari
- La "querida" d'en Pau Tinya
- La reconciliació
- La filla de Descartes
- El naixement de la deessa - Un altre Nadal.
- El sant Jordi de les cabres – Crònica xipella
- L'ajudant de laboratori.
- Afinació, sentiment i fil•loxera
- Cigrons galàctics