LA CUA DEL RUC

Etiqueten els seus escrits com a lliures de l’artifici, com si la màquina no s’alimentés dels nostres somnis.

Em pregunto si aquest rebuig és por o orgull.

Escrivim amb les mateixes paraules, teixim les mateixes metàfores.

Potser el que veritablement ens separa no és l’origen, sinó la por de ser tan previsibles com un algoritme.

La veritable creativitat, suposo, no necessita avisos.







nsrh