La crida de Catalunya

Gràcies per l'aclariment en el comentari al meu text "digues-m'ho en castellà!!!". No sabia que era una traducció de l'afrikaans, es diu així oi?, celebro que el parlis i que hagis fet aquesta adaptació.Sempre es pot canviar alguna expressió per no fer-la tant literal, però crec que això ja ho has fet i tu ets el millor per afegir, treure o adaptar. D'altra banda em va impressionar el text sobre la síndrome d'asperger, el qual text també et vaig comentar.Endavant i espero tenir-te , tal i com personalment penso llegir-te, entre els meus lectors.Una abraçada.

Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.