Cercador
LA CASTRACIÓ DEL DIVÍ URÀ
Un relat de: Urkc-EduardQuan krónos alçà la falç daurada,
i amb un sol tall arrabassà els ous d’Urà,
la sang i el semen sacres esquitxaren l’oceà.
De l’escuma convulsa
s’alçà Afrodita, nua i rebel,
curulla de passió i cercadora
d’oracions de plaer i bleixos a la fosca.
Pedra embolcallada amb draps i dalla amb mà
havien enganyat al torpe pare-cel
El primer alè del món,de la caçadora d’homes.
Alça el ulls amatents
Fitant i cercant atenta víctimes i ninots.
No tingué mare,
només el crit emasculat del Pare Cel
i el gemec profund de la mar fecundada.
D’entre la ferida oberta i bram del déu
brotà la dona brostadora
a fer tremolar déus i mortals,
espurgant tanys atrevits te acompaño
Afrodita baixà a la riba,
cambrada i humida,
encara tibant de la sang divina
que l’havia engendrada.
I allà, damunt l’arena calenta,
desplegà el poder del sexe antic,
la força que obre mons, trastorna senys,
i esquinça destins.
Ella sabia que la bellesa és arma;
que el desig és sageta;
que el cos és temple i sacrilegi alhora.
Tenia la millor arma ben recerada.
Efes, l’esposat, el banyut,
el coix del foc i del ferro,
la mirava amb fam d’home
i ràbia de déu.
Li parà paranys teixits amb or i venjances,
perquè la seva dona era l’escuma del món
i ell només martell i carbó.
fart de banyes, deslleialtats
i reciprocitats trencades.
Però Afrodita era indomable,
amb Ares, el furiós,
s’enlairava en embestides de carn i guerra.
Adheria els seus mugrons
als músculs tensos del déu,
i els seus gemecs feien tremolar
les columnes de l’Olimp.
Quan la xarxa-parany els atrapà en ple delit,
els déus acudiren,
no pas per justícia divina,
sinó per pur voyeurisme immortal,
regalimant fluids diversos
amb somriures pecaminosos.
Volien veure-la ofegar-se d’Eros,
voleiant com una flama
entre cossos eterns.
Àdhuc les deesses verges i severes —
Atenea, Hècate i Artemisa —
observaven en silenci,
devotes i geloses,
sospirant per aquell art secret
que només coneix
la filla dels ous trinxats.
La castradora de déus i d’homes,
la qui nasqué sense mare,
d’uns malhaurats testicles tallats,
i que, amb Eros al costat,
encara avui
crea i expandeix universos.
i amb un sol tall arrabassà els ous d’Urà,
la sang i el semen sacres esquitxaren l’oceà.
De l’escuma convulsa
s’alçà Afrodita, nua i rebel,
curulla de passió i cercadora
d’oracions de plaer i bleixos a la fosca.
Pedra embolcallada amb draps i dalla amb mà
havien enganyat al torpe pare-cel
El primer alè del món,de la caçadora d’homes.
Alça el ulls amatents
Fitant i cercant atenta víctimes i ninots.
No tingué mare,
només el crit emasculat del Pare Cel
i el gemec profund de la mar fecundada.
D’entre la ferida oberta i bram del déu
brotà la dona brostadora
a fer tremolar déus i mortals,
espurgant tanys atrevits te acompaño
Afrodita baixà a la riba,
cambrada i humida,
encara tibant de la sang divina
que l’havia engendrada.
I allà, damunt l’arena calenta,
desplegà el poder del sexe antic,
la força que obre mons, trastorna senys,
i esquinça destins.
Ella sabia que la bellesa és arma;
que el desig és sageta;
que el cos és temple i sacrilegi alhora.
Tenia la millor arma ben recerada.
Efes, l’esposat, el banyut,
el coix del foc i del ferro,
la mirava amb fam d’home
i ràbia de déu.
Li parà paranys teixits amb or i venjances,
perquè la seva dona era l’escuma del món
i ell només martell i carbó.
fart de banyes, deslleialtats
i reciprocitats trencades.
Però Afrodita era indomable,
amb Ares, el furiós,
s’enlairava en embestides de carn i guerra.
Adheria els seus mugrons
als músculs tensos del déu,
i els seus gemecs feien tremolar
les columnes de l’Olimp.
Quan la xarxa-parany els atrapà en ple delit,
els déus acudiren,
no pas per justícia divina,
sinó per pur voyeurisme immortal,
regalimant fluids diversos
amb somriures pecaminosos.
Volien veure-la ofegar-se d’Eros,
voleiant com una flama
entre cossos eterns.
Àdhuc les deesses verges i severes —
Atenea, Hècate i Artemisa —
observaven en silenci,
devotes i geloses,
sospirant per aquell art secret
que només coneix
la filla dels ous trinxats.
La castradora de déus i d’homes,
la qui nasqué sense mare,
d’uns malhaurats testicles tallats,
i que, amb Eros al costat,
encara avui
crea i expandeix universos.
Comentaris
-
Afrodita.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 11-11-2025
M’agrada com el poema barreja història clàssica i erotisme sense cap complex. Cada vers mostra Afrodita com una força de la natura, i la manera com es descriu el desig i el poder resulta intensa i captivadora."
l´Autor
151 Relats
280 Comentaris
47821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Urkc-Eduardurkceduard@gmail.com

