La càrrega

Un relat de: F. Arnau

Al furgó, el Manolo va pensant en com s’ha posat en aquesta “feina”. Ell, que de sempre al poble havia estat dels més progressistes. Se’n recorda de la crisi de finals del 2008, quan treballava a l’obra, i de sobte, es va trobar a les fileres de l’atur sense cap possibilitat de sortir-se’n.

Després de provar en alguns treballs, sense veure esperances de poder eixir endavant, es va presentar a una convocatòria de la Policia Nacional, on hi havia places vacants per cobrir als antidisturbis. En un principi li repel•lia una mica, però, com els hi explicava el professor Coviños, la seua tasca era imprescindible pel bon funcionament de la democràcia. Aquell professor els hi va inocular al seu cervell que, malgrat el que digueren els polítics, quan ells sortien a reprimir una manifestació que se n’havia eixit de mare, els manifestants eren l’enemic, i calia odiar-los incondicionalment.

Ara al furgó, el Manolo està pensant en que, coses de la vida, aquell professor és avui el Cap de la Policia de la ciutat on es dirigeixen, que és la capital de la comarca on viu des de que van venir els seus pares a aquestes terres, allà pels anys seixanta. Van a sufocar les interrupcions del trànsit, que estan provocant els estudiants, en protesta per les retallades dels drets socials, que fins i tot els deixa sense calefacció a les aules.

Ja han arribat al centre de la ciutat, i només eixir del furgó es despleguen per ocupar el terreny. De sobte, es troba perseguint una jove que fuig espaordida. Cec com va, l’empeny amb l’escut, mentre la colpeja ben fort al cap. Llavors escolta un crit que creu reconèixer... Efectivament, a uns metres veu la seua dona que es tapa la cara amb les mans, mentre que tota histèrica no para de cridar: “Assassins!”

El Manolo roman com una estàtua amb els braços caiguts, mentre contempla els cos de la seua filla Anna, la nineta dels seus ulls, que resta inert al terra. Mentre Pilar, la seua dona, la acarona suaument i les llàgrimes li brollen per les galtes.

***

© Francesc Arnau i Chinchilla

Comentaris

  • La cruel necessitat de la vida[Ofensiu]

    La veritat és que l'home s'ha trobat amb la cruel necessitat de la vida, li és imprescindible treballar d'alguna cosa tot i que siga malbaratant la seua dignitat, i com és una faena tan dura la de policia ha d'odiar els manifestants estiga o no d'acord amb el que pensen.
    De totes les maneres pense que per a ser policia cal ser una persona molt freda, normalment aquest tipus de persones són aquelles que entren als cossos de seguretat i als exèrcits com també a la política, són persones, les fredes, molt intel·ligents però tenen un manament clar, molt clar, defendre's de l'exterior.
    Això és el que jo he pogut arribar a conéixer d'aquestes persones a les que per altra banda em mou un sentiment entre l'admiració i la por.
    El conte és magnífic, molt humà i rescates, o el rescates de l'ignominia de la seua actuació contra la seua filla, tot i que també el poses en el drama i el trauma.

    M'ha agradat força

    Vicent

  • crohnic | 22-04-2012

    Un text que s'haurien de llegir tots els antidisturbis abans de sortir a reprimir qualsevol manifestant... La persona sempre està per davant de la professió...
    Molt bon relat, company!!

  • La càrrega[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-04-2012 | Valoració: 10

    La vida ens dóna sorpreses, sorpreses ens dóna la vida, ai Déu! I és que el que descrius és tan fort i colpidor com la mateixa vida. Vaig viure els fets de València des d'Alacant, on hi vaig ser una setmaneta. Imaginava aquells estudiants corrent pel centre de la ciutat. Pensar que un d'aquells bèsties pot ser el teu pare posa la pell de gallina. Una abraçada Francesc.

    Aleix

  • No pateixis[Ofensiu]
    Carles Ferran | 15-03-2012

    Per mi no pateixis, puc repetir el comentari.
    Per cert, home enamorat de Praga, si fem cas a les fotos que penges: Has llegit “D’un home i una maleta”?.
    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.

  • RECTIFICACIÓ[Ofensiu]
    F. Arnau | 14-03-2012


    Treuria el meu relat i el tornaria a penjar, i ja és la segona vegada que em passa, però com hi ha dos comentaris dels companys (que agraeisc), i per respecte a ells, posaré ací la rectificació, pregant als responsables del Concurs "ARC ala ràdio" que la tinguen en compte...

    Moltes gràcies a tots, i disculpeu-me...

    Una abraçada!

    FRANCESC

    Es tracta de on posa "els cos", -una errada de nombre-
    El darrer paràgraf del relat ha de dir:

    El Manolo roman com una estàtua amb els braços caiguts, mentre contempla el cos de la seua filla Anna, la nineta dels seus ulls, que resta inert al terra. Mentre Pilar, la seua dona, la acarona suaument i les llàgrimes li brollen per les galtes.

  • M’ha agradat molt el text[Ofensiu]
    free sound | 11-03-2012 | Valoració: 10

    Molt aconseguit.
    Què pensa una filla quan veu pel televisor al seu pare maltractant a una dona embarassada?
    Què pensa una dona quan saps que el seu marit acaba de donar una pallissa a un “sense papers”?
    Què pensa una mare quan sap que el seu fill d’un mal cop ha matat a la veïna? Dóna molt per reflexionar. Ser mercenari, quan el maltracte va dins del seu horari. Què pensen quan donen patades amb les seves botes sobre un cap estès al terra, que senten quan a cops de porra rebenten un crani? Què pensen? Què senten? Molt per dir i molt per fer.
    Sempre endavant!

  • Per fer-ne còpies.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 11-03-2012

    Colpidor i genial. Com per fer-ne mil còpies i deixar-les a les casernes. Enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de F. Arnau

F. Arnau

205 Relats

1241 Comentaris

311172 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).
------------------------------------------------

Us demane que no em valoreu, com ja han fet molts companys de RC...

MOLTES GRÀCIES!!!

------------------------------------------------

Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...

Portada
Portada del llibre "L'espill de l'orb"

Contes de fantasmes
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.

palmito
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------

Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:

"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."

Photobucket
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------

Aquesta és la meua "bio":

Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.

F. Arnau "dixit"

Els meus blogs:

NOVES LLUNES

L'espill de l'orb

francescarnau@hotmail.com

©Francesc Arnau i Chinchilla

28 de Novembre del 2.009

------------------------------------------------

Casa natal de Franz Kafka (Praga)
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------

Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )

------------------------------------------------

Photobucket
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)

Porto
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)

Carrer de Lisboa
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)

Pont 25 d'Abril
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)

Carrer de Praga
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...

Vista del Riu Moldava
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------

"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."

------------------------------------------------

AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!

------------------------------------------------

Viatge virtual a Roma
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-


Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.

------------------------------------------------

Ametller en flor
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).

------------------------------------------------

Epifania
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.

------------------------------------------------