La capsa

Amb aquest títol, jo em pensava que el relat anava de cucs de seda. Però no. És la vida i viu en aquesta capsa màgica. Quina originalitat! Una forta abraçada.
Aleix

Bona vesprada, Kefas:
Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el meu relat "Mandat d'amor" i pels teus versos que són molt originals.
Tens un toc especial per això.
Cordialment.
Una abraçada...

Una bona i original metàfora del nèixer, viure i morir.

Salutacions Kefas.

Rosa.

Com si anomenessis els aspectes que delimiten la teva vida. Cada un d’ells té la seva funció : els fills et resguarden de la solitud, les aficions o les eines son per trobar-te a tu mateix, l’amor ple d’esquerdes i la del terra que t’aguanta i tapa el forat del buit, de la mort.
Una idea molt bona, perquè parlant de la capsa, estàs parlant de tu mateix ( o del jo poètic que escriu).
Com si volguessis més llibertat, la trobes petita, però al mateix temps et posa límits i et protegeix.
En un primer moment, he associat la capsa, a la bossa del ventre de la mare, inclús el posat que m’imagino em recorda la d’un fetus.

És que vols dir per a viure en una capsa, vas fent sacsejar cada moment i continuar els passos fins a la mort. Vas sacsejant la qüestió de la capsa, perquè aquesta és quadrada i té un sentit molt original.
Vaja, m'has impressionat, Kefas!
Que passes una bona vesprada.
Cordialment.

m'ha semblat una metàfora de la vida original. Angoixant perquè això de viure dins d'una capsa, què voleu que us digui, ja tindrem temps de fer ús del pijama de fusta, no cal avançar esdeveniments. Però reconec que les parets d'una capsa poden ben bé ser part de la nostra existència.
PD: una capsa té sis cares, me'n falten dues al relat, però entenc que hagi de córrer l'aire per a què pugui respirar el seu habitant.