Cercador
LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DE SÚRIA. LA PORTA COELI AL FINAL DE L’SCALA DEI
Un relat de: Antonio Mora VergésPotser vull ser massa explícit en el títol, oi?.
El fossar de Súria l’antic i la part nova el conformen un seguit d’esglaons que acaben al darrer replà on està la capella del Sant Crist, i el panteó de la família Baylina del que m’agradaria tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des del cementiri es visible el runam de la muntanya de sal, el material que dóna la vida i la mort a Súria.
Llegia que l’origen de l’actual cementiri municipal de Súria es troba en un dels fets que més han marcat la història contemporània de la vila: l’epidèmia de còlera de 1885. Les necessitats derivades de la malaltia van obligar a utilitzar uns terrenys propers a l’antic cementiri parroquial, ubicat a la zona de l’actual carrer del Roser.
La municipalització del recinte es va produir l’any 1932, arran d’una llei aprovada pel govern de la Segona República per a tots els ajuntaments. Durant els anys setanta, el creixement demogràfic de la vila va obligar a fer una primera ampliació del recinte, que va cobrir les necessitats de la vila fins a començaments d’aquest segle XXI.
Entre els anys 2009-10 es van portar a terme noves obres d’ampliació i millora per adaptar-lo a les necessitats previstes a curt i a mitjà termini, habilitar una nova entrada i crear nous espais enjardinats. L’ampliació es va portar a terme en terrenys de titularitat municipal i en espais cedits per l’empresa Iberpotash.
Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte municipal o mestre d’obres a l’època en que es feia i/o refeia el fossar; aquestes instal·lacions publiques les acostumen a dissenyar els tècnics de la casa.
El Bages és el pati del darrera de les comarques del Barcelonès i els vallesos, i com és mala costum, el ‘personal’ surt poc al pati, oi?.
El fossar de Súria l’antic i la part nova el conformen un seguit d’esglaons que acaben al darrer replà on està la capella del Sant Crist, i el panteó de la família Baylina del que m’agradaria tenir noticia de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des del cementiri es visible el runam de la muntanya de sal, el material que dóna la vida i la mort a Súria.
Llegia que l’origen de l’actual cementiri municipal de Súria es troba en un dels fets que més han marcat la història contemporània de la vila: l’epidèmia de còlera de 1885. Les necessitats derivades de la malaltia van obligar a utilitzar uns terrenys propers a l’antic cementiri parroquial, ubicat a la zona de l’actual carrer del Roser.
La municipalització del recinte es va produir l’any 1932, arran d’una llei aprovada pel govern de la Segona República per a tots els ajuntaments. Durant els anys setanta, el creixement demogràfic de la vila va obligar a fer una primera ampliació del recinte, que va cobrir les necessitats de la vila fins a començaments d’aquest segle XXI.
Entre els anys 2009-10 es van portar a terme noves obres d’ampliació i millora per adaptar-lo a les necessitats previstes a curt i a mitjà termini, habilitar una nova entrada i crear nous espais enjardinats. L’ampliació es va portar a terme en terrenys de titularitat municipal i en espais cedits per l’empresa Iberpotash.
Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte municipal o mestre d’obres a l’època en que es feia i/o refeia el fossar; aquestes instal·lacions publiques les acostumen a dissenyar els tècnics de la casa.
El Bages és el pati del darrera de les comarques del Barcelonès i els vallesos, i com és mala costum, el ‘personal’ surt poc al pati, oi?.
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423928 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.