La Basandra, monstruositat del bosc) Relat guanyador del repte DCCCXV

Estirat damunt de l'herba, en Climent Verdefis Grier, veí de Bocabartella, contempla el paisatge: a la llunyania la carena de la Gerònima, on es poden veure blanquejar les cingleres; a ratlla dels ulls la Vall de l'Atilà, solcada pel riu Xarrumet. Al voltant, un tauler de camps llaurats i prades; clapejats per masies i ramats. Enmig, les muntanyes de l'Anunciada, on a cada cresta es retallen una ermita i un til·ler. El sol i l'oreig acaronen el rostre d'en Climent. Respira a fons, les parpelles se li pleguen i entra dins d'un son profund. Somia amb el rostre esplèndid d'una jove de grans ulls negres que li somriu. Com en tots els somnis, el rostre canvia: els ulls queden grossos, rodons i enfonsats entre solcades arrugues; el nas es redueix a dos grans forats, la boca s'engrandeix de manera grotesca, les orelles són grosses i rodones, i els cabells negres li envolten el cap. Se'l mira fixament, en una expressió de curiositat. En Climent s'adona que ha deixat de somniar: té la Basandra, el monstre femení del bosc, davant!!! El cor li redobla com un timbal en batalla! S'aixeca d'un salt! Veu com la Basandra cau a terra! A la cuca ganxeta, la peluda Basandra se'l mira. En Climent crida i fuig, però la Basandra salta i corre darrere seu. En Climent rellisca i cau daltabaix d'un marge. Té les costelles trencades i no pot cridar. La Basandra salta i es penja dels arbres. Quan està a punt de perdre el coneixement, apareixen unes persones morenes vestides de colors virolats; gitans. La Basandra se'ls penja del coll, com una criatura. Els virolats criden auxili. La gent dels masos acut a salvar en Climent que mai es creurà que s'havia trobat amb la mona escapada del circ que havia parat la vela al costat de Bocabartella.