La barberia. part1

Un relat de: Girona9

LA BARBERIA O EL SOMNI D’UN BARBER

El meu pare era barber. I el pare del meu pare també ho havia estat. Des de ben petit sabia que jo també seria barber.
De petit, els dissabtes havia acompanyat el meu pare i el meu avi a la barberia i n’havia après totes les arts i la manera de fer: com tractar els clients, acompanyar-los a la cadira, acomodar-los, posar-los els protectors, donar-los conversa… Havia vist sempre el meu avi i el meu pare tallar amb la navalla, cosa que a hores d’ara gairebé ningú no feia…per a mi era tot un ritual, que només havia vist repetir a alguna pel•lícula antiga per la tele…generalment en blanc i negre. Aquella era una de les escenes que més m’havia fascinat de sempre: veure com afilaven aquella eina, amb quina cura la passaven per la pell dels clients, amb molt de compte perquè era molt fàcil que amb una mica de tremolor provoquessin un tall a algú i el raig de sang era assegurat. Un cop afaitats, els clients es passaven la mà per la galta, per la cara…i sortien més que satisfets d’allà. Sempre els havia sentit a dir que després d’una afaitada amb la navalla els quedava la pell fina com el culet d’un nadó i que aquell afaitat durava molt més que qualsevol altre.
El pare i l’avi eren uns autèntics mestres en l’art d’afaitar amb la navalla i jo desitjava haver heretat la seva habilitat i fer-ho tant bé com ells. De manera que de ben petit, vaig decidir passar els estius també a la barberia per aprendre tant com fos possible: la tècnica de l’afaitat amb la navalla i deixar al client content i satisfet.
Així va ser com vaig començar a passar hores i hores allà a la barberia, escoltant, mirant, ajudant...vaig començar a practicar amb pells que trobava per casa i amb una navalla vella que ja estava en desús.
Quan vaig acabar els estudis obligatoris vaig demanar al pare de seguir amb els estudis a una escola per a barbers...i malgrat al meu pare no li va agradar gaire la idea m’hi va deixa anar. Aquella experiència va ampliar la meva visió del que podia ser una barberia....car en aquella escola també es feia formació per a dones: perruqueria , estètica, manicura...tota una sèrie de feines que jo no coneixia i amb prou feines n’havia sentit parlar.
Vaig acabar l’escola i vaig seguir amb la feina a la barberia de la família...i malgrat m’agradava encara molt, per a mi ara hi faltaven altres coses...dedicar-me només a afaitar i tallar cabells em semblava poca cosa. En vaig parlar amb el pare, de la possibilitat d’ampliar el negoci i obrir una secció per atendre dones: perruqueria, manicura...però el meu pare sempre s’hi va oposar.
Amb el pas del temps, el meu pare es va anar fent gran i va començar a patir tremolor a les mans, motiu pel qual vàrem decidir que a partir d’aquell moment només jo afaitaria amb la navalla.
Em vaig casar amb una noia que havia conegut a l’escola de perruqueria....ella pentinava noies, feia manicures, depilacions...tot allò que acostumaven a fer les noies en aquell sector. Jo seguia treballant a la meva barberia i ella treballava a un local proper a l’escola i així va ser durant una temporada....fins que el meu pare va traspassar, moment en el que, amb via lliure per fer el que volgués, vaig decidir amb la meva dona llogar el local del costat de la barberia per ampliar el negoci i muntar una perruqueria-barberia. Una petita porta, mig amagada darrera el mostrador, comunicava els dos locals, de manera que quan un dels dos no tenia clients accedia en un moment al local del costat, de manera que si calia ens podíem donar un cop de mà.
M’ encantava veure com ell afaitava als seus clients amb la navalla, aquella suavitat, aquells moviments exactes, fins i tot podia dir aquella tendresa amb la que feia anar la navalla i afaitava al client. Tan se val qui fos...el tracte sempre era el mateix, d’una exquisidesa absoluta. A vegades m’amagava darrera el taulell i em posava a mirar-lo dissimuladament, no volia que ni ell ni el client sabessin que estava allà mirant, observant...Amb el pas del temps em vaig adonar que cada vegada que m’amagava a mirar com el meu home afaitava a algú un calfred recorria el meu cos...i era la mateixa sensació que m’envaïa quan el meu home se m’ acostava i volia fer-me l’amor: em deia coses a l’orella, em tocava, em besava, m’abraçava...amb l’ànim inequívoc d’escalfar-me, de posar-me calenta...No calia que s’hi esforcés gaire, perquè d’ençà que ens vàrem conèixer em vaig adonar que aquell home em posava calenta i m’excitava com mai ho havia fet ningú.
M’ho vaig arreglar per tancar sempre la perruqueria abans que el meu home, de manera que podia anar a mirar com ell treballava molt sovint. I amagada darrera el taulell començava a tocar-me mentre ell afaitava navalla en mà...Portava sempre una roba folgada que em permetia ficar la mà sense problemes...M’asseia a la cadira i observava una estona... al cap de poc, obria les cames i començava a ficar la ma entre les calcetes i la pell...i començava a baixar cap a baix...arribava al meu sexe, ja en aquells moments humit i em ficava els dits a dins...només el tacte dels meus dits amb els meus llavis em resultava tant plaent que em moria de gust...aquella humitat...treia els dits i els passejava pel clítoris i pels llavis....i jugava allà una bona estona mentre amb l’altra mà em tocava els pits, ara ja durs...em ficava els dits a la boca, els llepava...i seguia així una bona estona...m’havia arribat a córrer allà mateix, patint perquè ningú no em sentís. En una d’aquestes ocasions estava tant capficada en el meu plaer que no em vaig adonar que el client havia marxat i el meu home havia tancat la barberia...Va anar cap al mostrador, i em va trobar allà darrera estirada al terra, amb les cames obertes i masturbant-me. No se’n sabia a venir de què hi feia allà, d’aquella manera...fins que li vaig explicar el que em passava. Aquella va ser la primera vegada que vàrem fer l’amor a la barberia.
A partir d’aquell dia, ell procurava tenir sempre a última hora cites amb clients a qui afaitar a navalla...amb barbes i perfils cada cop més complicats, de manera que les sessions d’afaitat eren més llargues. I sabia que ella estava allà darrera, tocant-se, donant-se plaer...esperant-lo, i a ell cada vegada també li costava més aguantar aquella situació...perquè sabent que ella estava allà, veient-lo navalla en mà, afaitant, es començava també a posar calent...una situació incòmoda...perquè començava a trempar...Cada vegada el temps que passava des que enllestia el client i anava a on era ella era més curt, perquè havia d’anar-hi corrent...i ella ho sabia i l’esperava ansiosament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Girona9

4 Relats

2 Comentaris

774 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00