Kairós de demans eterns

Un relat de: Urkc-Eduard
Aixeca la drissa

Que s’elevi el velam

Que forts vents ens impulsin

més enllà dels demans



El kairos pas arriba
L’haurem doncs de causar
No sigui que esguardant
Perdem l'ara,nord, rumb i poder anar



I que és l’ara?, si no un instant

Instant efímer fugisser

Igual si el podem fer quedar

Amb l’art del constant present



Art de modeleixar el cervell
que plàstic i maleable és
pucser si el podem menar
vers impèrits presents inoccits

.


.....fer de l'avui un demà,
.............i a l'inrevés

tots dos plegats i arreplegats.....
ara i tot per sempre més


......hissem doncs el velam
que el moviment sempre
ens sanarà i ens farà












kairos: moment adequat de fer quelcom
impèrit i inoccit: que no mor. inmortal
drissa: cab o corda
demans: demà en plural


Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]
    Prou bé | 20-04-2025

    Un poema on parles del present i el futur i la necessitat d'enllaçar-los. Uses paraules per mi desconegudes i t'agraeixo que ens diguis cel significat.
    Amb total cordialitat