JUSTÍCIA_04_NEGRE

Un relat de: kefas

La nit era bruta. Fins al meu despatx arribava la fetor del carrer a aquella hora de la matinada d'un dia d'octubre. Amb prou feines havia pogut dormir un parell d'hores des que havia sentit la veu alterada del secretari. M'havia comunicat que els ous dels seus superiors s'havien inflat i estaven a punt d'explotar. I que si no actuava ràpidament m'hauria d'empassar el que quedaria dels escrots. '"Porti’ns els seus caps. Quan algú té la convicció de que som massa dèbils, cal neutralitzar-lo", havien estat les seves darreres paraules. Jo, sempre he estat un jutge meticulós, complidor de la llei, però sé que dins la llei no hi cap tot. Si hi encabim segons quins principis, petarà per les costures.

Per sort, coneixia al comissari Barrena. El vaig trucar sense esperar a que es fes clar. Ell encara no havia anat a dormir. Havia sentit a parlar dels fets i estava que treia foc pels queixals. "Miri, senyoria", em digué, "ja hi estic treballant. Encara no conec els fets amb gaire detall però presentaré tantes evidències que, si volen, els podran emporcar a tots" Jo vaig afegir "Molts son honrats i intel·ligents i costarà collar-los, però ningú pot fer el que li doni la gana. Per això hem inventat la llei".

Les seves paraules em varen alleugerir. Sentí que s'afluixava el puny que em corprenia i, per la finestra, entre la brutícia de la boira, el sol va enviar un raig de llum. Era el senyal que anàvem pel bon camí. Va sonar el telèfon. El vaig mirar amb fàstic. Estava cansat, però quan vaig pensar en el perill de que tot se’n anés a la merda per culpa d’aquell tumult, va desaparèixer la pesantor dels braços. Em vaig posar l'aparell a l'orella i, en sentir la veu, vaig levitar. "Digui, majestat...". Després de la conversa va quedar clar que sempre hi ha a qui subjugar i una llei a complir. I ara la llei sóc jo. Un darrer pensament se'm va enfilar al magí, "No serà una partida d'escacs , serà una partida de caça".

Comentaris

  • PREVARIQUEM?[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 19-04-2021

    Mira, faig un areferencia a la Constitució perquè de fet és el marc de totes les lleis i que permet que passin coses com les que tu expliques en aquest relat tan esgarrifós. Si, no hi ha ni sang ni fetge. No a la sala. Noa la part visible de la comiseria. Però haver-n'hi, n'hi ha.
    Aqui no he mirat enrera, no. Aqui no he rigut, no. Aquí he tremolat.
    Això és el que tenim i aquí éson vivim.

    Què és realment la Constitució?
    La Constitució es la Llei de les Lleis, que permet aplicar-les a tort i a dret de manera barroera, abusiva, baix un prisma sempre tendenciós, mal intencionat, partidista, generalment injust, amb prevaricació i, certament, interpretada segons el gust de qui mana, emparada pel Gobierno, la Monarquía, el Poder Judicial, la Fiscalia i d’altres poders fàctics i, per
    descomptat, desfasada en el temps.

    Aniré pel 5 però no sé si ara o més tard.
    Et vaig felicitant
    Podré llegir algun altra poesia teva? Com diuen els joves... va, sispli!

  • Tu ja ho has dit[Ofensiu]
    Atlantis | 08-03-2021

    No m'ha incomodat i m'ha agradat l'intercanvi de versos, en el meu poema Nua.

    Acabo com ho feia amb el meu últim vers.:

    "No dic res més. Vos ja ho heu dit."

  • Molt ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 08-03-2021 | Valoració: 10

    ... realista. És sorprenent com dónes a conèixer fets de la vida que són d'aquest món i que poca gent coneix.


    Sergi

  • realitat i ficció[Ofensiu]
    Atlantis | 06-03-2021

    Un relat molt semblant a la realitat. Ben creat l’ambient i el diàleg entre els diferents estaments. La barreja entre la justícia i l’autoritat. Duresa per segons qui i mà tova pels qui interessen.

    Em costa mes comentar prosa que poesia, malgrat m’agrada llegir-la i veure quins relats m’atrapen i em semblen interessants.

    En resposta al teu comentari al meu poema Nua, he escrit això:

    He dibuixat un pastís
    en plena naturalesa
    perquè sigui la nuesa
    la que us emplenés d’encís.

    Tot allò que pot passar
    ho deixo al gust de cada u
    -els arbres van fer fru-fru
    i l’herba es va espatarrar-

    Espero que n’hàgiu gaudit,
    ja que amb enginy i il·lusió
    n’heu fet un poema rodó.

    No dic res mes. Vos ho heu dit.

    Ens anem llegint. Gràcies pel comentari.


  • pura coincidència...[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-02-2021

    Entenc que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència oi? Els teus relats m'agraden, sempre m'enganxen des de la primera línia, són entretinguts, enginyosos i divertits. Què més es pot demanar? 

  • Un relat interessant[Ofensiu]
    brins | 20-02-2021

    Bon relat, kefas, hi has abocat força imaginació.

    Llàstima que hi hagis fet diverses faltes gramaticals

    Hauries de vigilar més les preposicions davant de la conjunció "que" i la coma entre subjecte i predicat.

  • Negríssim[Ofensiu]
    Montseblanc | 12-02-2021

    Un relat magníficament escrit, negre és poc. En poques paraules ens fas arribar tot el cinisme i depravació de qui ostenta el poder en una teranyina poblada de múltiples aranyes que s'ajuden i comparteixen preses des de fa segles. Res de nou per desgràcia.

  • Una de Jutges[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 09-02-2021

    Un relat força descriptiu pel que fa a la ironia de la justícia. Per desgràcia per molt jutge que siguis, sempre hi haurà algú que et truqui per dir que has de dictaminar.
    D'altra banda, gràcies pel teu comentari, tot i que jo en cap moment dic que en Carles hagi mort.
    Gràcies de nou,
    fins aviat,
    Neus

  • T’hem entès[Ofensiu]
    aleshores | 05-02-2021

    Com quan la Trinca cantava allò de “el bròquil està florint, tu ja m’entens.”
    Doncs si que està treballat aquest text, tot i que en una lectura ràpida anterior, em semblava que li mancava una conducció més ferma del lector (sobretot quan el lector és passavolant!)
    Aprofito per felicitar-te per la teva poesia, en la darrera ja està tot dit per altres, com SrGarcia i Montseblanc i només afegiria que la mètrica també pot ser de decassílabs, tot plegat sona bé i és profund. Però com deia aquell pensador italià: pessimisme de la intel·ligència i optimisme de la voluntat.
    L’homenatge al calçot també es un gran poema, però tots estan bé i amb bon lèxic que avui dia ens fa falta.

  • Jutge meticulós.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-02-2021 | Valoració: 10


    Hola Kefas, a mí m'ha semblat aquest relat amb molta fantasia, on la llei és del jutge i la imposa com deu de ser.
    Així, la llei s'ha complit. La llei s'ha complit autènticament. Molt ben inventat i meticulós aquest relat de "negre".
    Enhorabona, Kefas.
    Saluts i força...

    Gràcies per llegir-me el meu relat "Entre la boira". Em dius que penses que no ha començat el relat! Doncs me'l vaig infentar així, i jo el vaig posar que era l'assassí, el cosí del meu amic Andreu. I no hi ha més. Al ser tan curt... no puc posar més detalls.
    M'alegre que t'haja agradat.

  • Nocturnitat brutal.[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-02-2021

    Un relat fortet i potser molt descriptiu de la realitat que vivim. Tots els que són a l'olla es comporten així, els uns han d'ajudar els altres i els favors es tornen; els jutges són un ingredient fonamental de l'escudella que es cou a aquesta olla infame.
    La llei són ells, cacen, no juguen als escacs; bona metàfora.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Sembla sortit...[Ofensiu]
    llpages | 02-02-2021 | Valoració: 10

    d'una novel·la negra, però, malauradament, hi podem reconèixer fets ben presents en la memòria col·lectiva. Mestrívola en la manera com es narren els fets, foscos, bruts; m'agraden els textos que parlen clar entre línies. Enhorabona, a seguir escrivint!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: