JUSTÍCIA_04_NEGRE

No m'ha incomodat i m'ha agradat l'intercanvi de versos, en el meu poema Nua.

Acabo com ho feia amb el meu últim vers.:

"No dic res més. Vos ja ho heu dit."

... realista. És sorprenent com dónes a conèixer fets de la vida que són d'aquest món i que poca gent coneix.


Sergi

Un relat molt semblant a la realitat. Ben creat l’ambient i el diàleg entre els diferents estaments. La barreja entre la justícia i l’autoritat. Duresa per segons qui i mà tova pels qui interessen.

Em costa mes comentar prosa que poesia, malgrat m’agrada llegir-la i veure quins relats m’atrapen i em semblen interessants.

En resposta al teu comentari al meu poema Nua, he escrit això:

He dibuixat un pastís
en plena naturalesa
perquè sigui la nuesa
la que us emplenés d’encís.

Tot allò que pot passar
ho deixo al gust de cada u
-els arbres van fer fru-fru
i l’herba es va espatarrar-

Espero que n’hàgiu gaudit,
ja que amb enginy i il·lusió
n’heu fet un poema rodó.

No dic res mes. Vos ho heu dit.

Ens anem llegint. Gràcies pel comentari.

Entenc que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència oi? Els teus relats m'agraden, sempre m'enganxen des de la primera línia, són entretinguts, enginyosos i divertits. Què més es pot demanar? 

Bon relat, kefas, hi has abocat força imaginació.

Llàstima que hi hagis fet diverses faltes gramaticals

Hauries de vigilar més les preposicions davant de la conjunció "que" i la coma entre subjecte i predicat.

Un relat magníficament escrit, negre és poc. En poques paraules ens fas arribar tot el cinisme i depravació de qui ostenta el poder en una teranyina poblada de múltiples aranyes que s'ajuden i comparteixen preses des de fa segles. Res de nou per desgràcia.

Un relat força descriptiu pel que fa a la ironia de la justícia. Per desgràcia per molt jutge que siguis, sempre hi haurà algú que et truqui per dir que has de dictaminar.
D'altra banda, gràcies pel teu comentari, tot i que jo en cap moment dic que en Carles hagi mort.
Gràcies de nou,
fins aviat,
Neus

Com quan la Trinca cantava allò de “el bròquil està florint, tu ja m’entens.”
Doncs si que està treballat aquest text, tot i que en una lectura ràpida anterior, em semblava que li mancava una conducció més ferma del lector (sobretot quan el lector és passavolant!)
Aprofito per felicitar-te per la teva poesia, en la darrera ja està tot dit per altres, com SrGarcia i Montseblanc i només afegiria que la mètrica també pot ser de decassílabs, tot plegat sona bé i és profund. Però com deia aquell pensador italià: pessimisme de la intel·ligència i optimisme de la voluntat.
L’homenatge al calçot també es un gran poema, però tots estan bé i amb bon lèxic que avui dia ens fa falta.

Hola Kefas, a mí m'ha semblat aquest relat amb molta fantasia, on la llei és del jutge i la imposa com deu de ser.
Així, la llei s'ha complit. La llei s'ha complit autènticament. Molt ben inventat i meticulós aquest relat de "negre".
Enhorabona, Kefas.
Saluts i força...

Gràcies per llegir-me el meu relat "Entre la boira". Em dius que penses que no ha començat el relat! Doncs me'l vaig infentar així, i jo el vaig posar que era l'assassí, el cosí del meu amic Andreu. I no hi ha més. Al ser tan curt... no puc posar més detalls.
M'alegre que t'haja agradat.

Un relat fortet i potser molt descriptiu de la realitat que vivim. Tots els que són a l'olla es comporten així, els uns han d'ajudar els altres i els favors es tornen; els jutges són un ingredient fonamental de l'escudella que es cou a aquesta olla infame.
La llei són ells, cacen, no juguen als escacs; bona metàfora.

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC

d'una novel·la negra, però, malauradament, hi podem reconèixer fets ben presents en la memòria col·lectiva. Mestrívola en la manera com es narren els fets, foscos, bruts; m'agraden els textos que parlen clar entre línies. Enhorabona, a seguir escrivint!