Junts

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet

Junts

Tu, valenta com el nostre amor,
que trenca el nus i el desencís
en la foscor de les nits,
quan la mort ens aguaita.
Tu i jo, tots dos junts
obrim camins nous i insondables
pels abismes d'allò estrany.
Tu i jo junts, fem nostre
el que és infinit, màgic i inhòspit.
Tu, valenta com el nostre amor,
que em fas també a mi valent.
Tu i jo, tots dos junts
fem possible l'impossible,
perquè ens estimem amb força i amor,
un amor que només sap de tu i de mi
veient-nos caminar per la mar i els estels:
Junts.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Espiral | 11-03-2012

    increible declaració d'amor, enfocada d'una manera única, centrada en els protagonistes d'aquesta història... no conec a qui va dirigida, però és molt afortunada, a mi em posaria la pell de gallina.

    (Encantada d'haver-te descovert)

  • Bé, sense valoracions que no són sempre necessàries![Ofensiu]
    Declivi Decliví | 03-02-2012

    El valor del món d'ençà del primer canvi de valor i no d'espècie, són els diners, i pesen massa, però deixem-nos de coses fútils!
    Has escoltat l'àlbum The River ( 1.980 ), de Bruce Springsteen?
    Jo diria que Two Hearts, Drive All Night, Crush on you, I wanna marry you, The river, Sherry Darling, Stolen Car, Jackson Cage, Hungry Heart, Ramrod, Wreck on the Highway... que aquestes cançons, si les busques traduïdes per internet i les escoltes, et poden donar molt bon rollo.
    És un suggeriment de suggestió, el Rock'n'roll va néixer per a protestar i divertir-se, evidentment.
    Bé, espero que estiguis ocupat i content amb les teves reflexions sobre paper que t'agradaria publicar i és el que de veritat mereixes, com a mínim.
    Jo, a part d'anar escrivint alguna cosa aquí, faig el mateix.

    I la meva conclusió és:

    Endavant, Vicent!


    El teu amic Sergi!

  • Poderosa trinitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2012 | Valoració: 10

    Junts, tu i jo fa temps que compartim mots, benvolgut amic Vicent, ...
    i en aquesta ocasió vas triar tres mots enooormes:
    Gaudi, desig i amor.
    La poderosa trinitat que lluita i venç el desengany, el dolor i la por a la mort, potser fins i tot a la vida i a l’entrega a l’altre del que som i tenim.
    Valents, doncs, i en companyia, continuem endavant, pas a pas, mot a mot...

    Què ha passat amb tots aquells relats teus, poemes i assaigs, anècdotes i reflexions, que ja no hi són al teu espai?

    T’envio una abraçada nova, com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui bo de veritat i ens permeti continuar en contacte, al menys a través dels nostres escrits,
    Unaquimera

  • Però Vicent...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 13-01-2012 | Valoració: 10

    Estic segur que molta gent, com pròpiament jo, espera un nou relat teu! Anima-t'hi, home!



    El teu amic en la distància,


    Sergi

  • Segueixo.[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 02-01-2012 | Valoració: 10

    De Tristany i Isolda en tinc llegida la novel.la de Joseph Bédier. D'informàtica en sé poc però tinc tres llibres del Windows 7, que és el que tinc d'això i em cal. Jo el cafè no el tolero sinó el tè verd, i fumar tinc pendent deixar-ho però això suposo que ja arribarà, duu massa toxines, Vicent, ho saps, no sóc antifumadors, evidentmetíssim. No tinc polític preferit, bé, si, Nelson Mandela, i m'encanta Desmond Tutu a voltes. Bé, m'havia de marcar una mica de pauta i per bona casualitat l'he trobada en la priomera meitat de la teva biografia. Vaja, que anava una mica confós i ja ho tenia previst, però vaja que m'ha anat molt bé llegir aixòde la biografia, és clar, però no com a patró, ni molt menys. Una mica si, això si que t'ho puc dir. Ah, i m'encanta Henry Miller per llegir de tant en tant i reflexionar sobre la repressió sexual, que se m'oblidava dir-t'ho!

    Bé, doncs se'ns presenta un any dificilíssim i et desitjo que ja saps, en el pot petit és on s'hi troba la bona confitura, en nosaltres, jo crec que ens ensortirem entre tots plegats, tinc aquesta esperança.

    Aprofita les festes que queden, Vicent, i et desitjo felicitat i tranquil.litat i bona companyia!


    Sergi

  • Bé, confessions sinceres.[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 02-01-2012 | Valoració: 10

    Estic llegint la teva biografia i apuntant, crec que ets molt humil i fas bé, perque jo sóc massa orgullós. Em pregunto si tanta humiltat al començament de la biografia, si tanta humiltat és bona. Vaja, veig que ho vas passar molt malament i me n'adono ara, Vicent. A mi m'agraden Kafka i Camus, Kierkegaard el tinc pendent d'estudi. Campos de Castilla me l'hauria de mirar més per reflexionar. De Neruda i de Gabriel García Márquez només he llegit confieso que he vivido i El amor y otros demonios, potser me'ls hauré de tornar a llegir. Salvador Espriu, de la nostra terra, és el meu preferit i també ho era el de la meva mare, que sofreixo cada dia per bé, ja saps, un autèntic trauma des de la meva infantesa fins als meus bruts setze anys. Quim Monzó m'encanta, l'illa de Maians. Tinc a l'habitació el primer bloc de El Capital de Marx, també pendent. De Freud m'he llegit en castellà La cuestión del análisis profano, però tinc pendent El malestar de la cultura, espero trobar-lo a la biblioteca en català, sinó, doncs en castellà. De Nietzsche tinc pendent Així parlà Zaratustra. De Darwin L'origen de les espècies i després L'origen de l'home, que he fullejat alguna vegada fins i tot en edició antiga a casa el meu pare. Jo m'agafo més a Plató, evidentment perquè el diàleg ve de Sòcrates. El futbol... bé, atemporades em fa falta per compartir. Jo sóc de Chopin i de Schumann. Tots aquests de la nova cançó evidentment m'encanten.

  • Hola de nou[Ofensiu]
    allan lee | 29-12-2011

    mira és que he llegit el comentari que m'has fet a Gos bo, i no entenc de què em parles. No sé si és sobre el meu relat o alguna altra cosa que no arribo a esbrinar. Em dius de perdonar una mare a una dona i he quedat ben perduda. De tota manera gràcies per passar.

    s

  • Hola Vicent[Ofensiu]
    allan lee | 28-12-2011

    m'agrada molt aquest poema sincer, que tramet la sensació d'amor i, també, de força, aquesta força que dóna l'unió, la complicitat de dues persones unides dins del món. A vegades, llegeixo escrits teus, però sóc una ignorant en filosofia i moltes altres coses, i se'm fa difícil comentar. Però aquest bell poema parla en un llenguatge que entenc. Que tinguis un any nou ben bo, una abra´çada,

    Silvia

  • Del segon comentari[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 27-12-2011 | Valoració: 10

    L'he publicat per error al segon relat que m'has comentat, al de l'amor i el cos. Per eufòria natural! Allí està explicat.


    Sergi

  • UIUIUI!!!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Declivi Decliví | 27-12-2011 | Valoració: 10

    Vicent, un petonàs, collons, estic emocionat! M'has fet el millor regal de Nadal des que va morir ma mare! Tens una força d'expressió increïble! Ho has entès tot a la perfecció! Em poses un vuit, mestre i amic? Amb això en tinc de sobra! Amuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuunt aquests ànims estiguis animat o normal! Tens un cor de mil estrelles! Kant t'adoraria! Però no tant com jo! Vicent... estic tant content que no tinc paraules!

    Seguim endavant!

    No sé què dir-te Vicent, de veritat que estic emocionadíssim! Jon sóc un nen, igual que tu!


    Sergi! Amb els meus defectes i virtuts!

  • ¿A.M.O.R?[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 27-12-2011 | Valoració: 10

    Vicent, el que em passava és que et vaig dir que era anti-cristià, i em vaig estar menjant una mica la bola, per si t'havia ofès, perquè tenia la sensibilitat una mica pel terra.
    La meva àvia és cristiana i respecto tot el que diu, un amic meu també... evidentment no tinc prejudicis sobre el que tu dius, al contrari, aprenc moltes coses útils.
    D'altra banda, si realment jo sóc un Ulisses ( perquè pensa que jo sóc molt escèptic, la meva quimera és la utopia, i el meu desig complet és que a Ítaca hi arribi tothom ), no tinc problemes de consciència doncs em preocupo per mi, però al meu subconscient ( que el noto ), hi ha les tecles del piano de la solidaritat, que no penso que hagi de ser ni el bé ni el mal, simplement allò que em dóna l'esperança del que no té nom i en diem amor, perque quatre lletres no canvien res, és súperevident a més no poder.
    Si, el meu cor batega per Penèlope, però pensa que jo no puc dur al cor als amics sinó que desitjo el gran cor amb tothom, aquesta utopia que no és gens falsa, el que passa és que estem bestialment allunyats els uns dels altres.

    Una abraçada d'un company amb la bena als ulls, les mans als rems, i perdut en la gran mar salada que et cerca despert. Ja veus tu.

    ( Atenció: aquest és un missatge dificilíssim de desxifrar, però potser tu pots, pensa en El Codi Da Vinci com a exemple i no caiguis en contradiccions, és il.luminat, tot és amagat rere les paraules, t'adonaràs que no té res a veure amb l'aparença senzilla o poètica que pot interpretar qualsevol analista professional. El missatge és el bé suprem, però és complicadíssim. Va, Vicent, tu pots, pot ser molt agradable i a més te'l dedico personalment a tu. Jo crec que pots ).


    El teu amic humil,


    Sergi Elias Bandrés

  • BON NADAL![Ofensiu]
    Declivi Decliví | 24-12-2011 | Valoració: 10

    Pel que sembla, comences al.ludint a aquesta por a la foscor que tenim els humans. Després, a l'abric de la companyia que deixa de fer patir a les foscors de la ment. I, finalment, com a gran filòsof que ets ( saps que t'admiro ) fas la referència suprema de tota la filosofia: el bé, i és que estic segur que a voltes navegues per la noesi.

    Felicitats pel poema, Vicent! Emet molt de valor!


    Sergi

    I BON ANY NOU!

  • Infinit, màgic, inhòspit[Ofensiu]
    franz appa | 31-08-2010

    Afrontat en ales del desig, habitat mercès al gaudi, moblat per l'amor.
    El món, salvatge, esquerp, esdevingut llar gràcies a aquest sentiment que, com la cola del fuster, enganxa les peces esparses de la humanitat. Diguem-li amor.

    Una abraçada,

    franz

  • Hola Vicent[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-07-2010

    Al costat dl gaudi, desig i amor, hi la la companyia en el camí: una companya pel camí és tenir més valor, amb ella deixes enrere coses i avances cap altres; les cualitat, en aquest trajecte perillós han de ser variades i que sumin un pas endanvant; per a mi la companyia de vegades sembla que desmereixi les anteriors conceptes, però potser és la suma de tots ells en el trajecte i té valor propi. Al llarg dels anys arribes a tenir "companya" aquella persona que t'ha escollit i viceversa. Però en aquest "teixir" vital de vegades actuem només per intució; per intuició mantenim un rumb en la nostra vida, al qual ens aferrem en els moments durs,...
    Salutacions cordials,

    T.Cargol

  • L'amor dóna valentia[Ofensiu]
    nuriagau | 23-07-2010 | Valoració: 10

    A l'inici del poema, sembla que només qualifiquis de valenta a ella. Però, crec que el que ens vols expressar és que, mentre sentim amor a les nostres vides, hom se sent valent com per afrontar qualsevol conflicte a la vida.
    Ens parles d'un amor íntim, un amor que no necessita ser conegut pels altres, un amor compartit entre dos éssers únicament.

    Enhorabona, Vicent!

    Núria

    PS: Desitjo que sigui un poema autobiogràfic. ;P

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

35 Relats

192 Comentaris

32869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en esta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vullc aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets" i els seus "gafarrons", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, Pío Moa, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, Carles Recio i Alfaro, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el Valéncia i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Aixina parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé aixina, he trobat l'amor i amb ell l'Eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt paregut a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.