Jugar amb les lletres…

Estimo amb tendresa,
escampo dolcesa,
jugo amb les lletres,
sense comptar metres.
Avui no hi ha distància,
tampoc gaire elegància,
doncs de les carícies
en faig deu mil delícies.
Passats ben diferents,
dispersos però calents.
de tot n’he fet retrat,
i ho porto ben guardat.
Potser no surt avui,
però sortirà demà...
Potser sempre he estimat,
viure amb llibertat.
No busquis pas entendre,
jo sóc molt més tendre,
i no vulguis comprendre,
allò que la vida et va prendre...
Potser no sóc com tots,
però m’encanten els teus mots,
Casualment vaig descobrir,
altres maneres de sentir.
Potser demà més…
hauré de descansar,
per poder gaudir les hores,
i no desesperar...(je,je...)

Demà més!!!

(7/2/2011)